cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

La UIB organitza un acte en memòria d'Antoni Artigues

Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, tendrà lloc l'acte en record d'Antoni Artigues Bonet. Serà dilluns, 21 de març, a les 19.30 hores, a l'edifici Sa Riera, vestíbul del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta, Palma. L'acte començarà amb la participació dels glosadors Mateu Matas 'Xurí' i Maribel Servera 'Servereta'.

Antoni Artigues fou professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i ànima de Magisteri Teatre - Mag Poesia, un projecte per fomentar el teatre i la poesia entre els universitaris.

Una vida dedicada a la cultura

Antoni Artigues Bonet (Palma, 1950-2018) es va llicenciar l'any 1975 en Filosofia i Lletres (Pedagogia) i l'any 1979, en Filologia Romànica (Catalana), a la Universitat de Barcelona. En aquesta mateixa universitat es va doctorar en Filologia Romànica (Catalana) l'any 1983, sota la direcció d'Antoni M. Badia i Margarit.

Des del curs 1977-78, impartí docència als estudis de Mestre a la Universitat de les Illes Balears, i fou catedràtic d'escola universitària des de 1986. Fou subdirector de l'Escola de Magisteri de 1986 a 1988. Els darrers temps fou professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i impartí docència als graus d'Educació Infantil i Educació Primària. Fou també investigador del Grup de Recerca en Art i Educació (GRAiE) i secretari del Laboratori de Música i Art.

Docència, recerca i teatre

En la trajectòria universitària, compaginà la docència i la recerca sobre cultura popular, sociolingüística i didàctica de la llengua i literatura catalanes amb l'impuls al teatre universitari. Així, a més de ser «mestre de mestres», també va ser l'ànima de Magisteri Teatre - Mag Poesia, un projecte que des del curs 1992-93 ha tingut com a objectiu implicar els alumnes dels estudis de Mestre de la UIB en la lectura i representació d’obres de teatre i poesia. Al llarg d’aquests anys, s’han treballat i escenificat textos d’autors com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Brossa, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona, Agustí Bartra, Miquel Bauçà, Pere Quart (Joan Oliver), Pere Capellà, Guillem d'Efak, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet i Joan Vinyoli, entre molts d’altres. Al marge de la Universitat, aquestes obres s'han escenificat en escoles i teatres d’arreu dels Països Catalans. Per aquest projecte, va ser mereixedor del premi Emili Darder, que l'Obra Cultural Balear va atorgar-li el desembre de 2017.

Va participar en vint-i-cinc projectes de recerca i va publicar més de cinquanta articles en revistes i, entre altres, els llibres següents: Guia didàctica de la llengua catalana(1979), Xeremiers (1982), Mecanismes de poder (1985), Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers (1988), Neó 5 (1988), Llumeneret blau (1989), Ecologia lingüística (1998), Llengua als Països Catalans (1999), Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca (2000), Poesia a l'escola. Educació primària (2000), Poesia 1. Educació primària, cicle inicial (2000), Poesia 2. Educació primària, cicle mitjà (2000), Poesia 3. Educació primària, cicle superior (2000), El teatre de Pere Capellà. Val més un dit en es front: propostes per a l'aprenentatge (2007), Enganxa't a la poesia (2008) i La poesia contemporània (2009). També coordinà la col·lecció de poesia per a infants Cuca de Suro.

Juntament amb el seu company i amic Gabriel Oliver «Majoral», feu possible el projecte Cançons republicanes (2005), un recopilatori de cançons i poemes de lluita i esperança per fer memòria de la República, la Guerra Civil i la repressió franquista. També va fer de rapsode al disc Ferments. El mapa sensitiu d'una illa (2015), de Miquel Brunet.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.