algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
22°

[ÀUDIO] Pere Carbonell: «'El despertador de la vida' fa una crítica a la societat actual, a la societat de Palma, a la globalització, a la pèrdua d’identitat»

195713

Toni Rotget, conductor del matinal 'Bon dia' d'Ona Mediterrània, ha entrevistat el palmesà Pere Carbonell, un jove escriptor que ja ha publicat dues novel·les: El despertador de la vida i Les ombres del despertador.

  • Pere, ets molt jove, tens 22 anys i ja has publicat dos llibres. D’on et ve aquesta precoç addicció a l’escriptura?

La primera novel·la la vaig escriure al 2018, quan tenia 18 anys i es titula ‘El despertador de la vida’. Aquesta vena literària em va venir arran de tota la cultura i tot l’amor per les lletres que he rebut com a estudiant. Jo vaig anar al Ramon Llull (de fet, ara venc de fer un cafè amb un professor d’allà), i sent un gran amor cap aquest institut i cap a tota la cultura que em varen transmetre els meus professors, com per exemple en Sebastià Perelló. I gràcies a ells vaig poder fer meu aquest amor per la literatura, pel saber.

Amb 18 anys, quan feia primer de carrera, em va venir com una espècie d’inspiració, una necessitat de posar-me a escriure, i en tres mesos vaig posar fil a l’agulla i vaig tenir aquesta primera novel·la.

  • Has esmentat que aquest primer llibre que publiques es diu El despertador de la vida. Per quin motiu aquest títol?

Perquè el protagonista de la novel·la, Marc Llull, es desperta cada dia amb el renou d’un despetador, un pi, pi, pi, pi. Aquest despertar, aquesta rutina, aquesta odissea quotidiana que viu és també amb la família, amb els companys de pis, amb els alumnes (perquè Marc és professor d’institut). Tot iniciat per un renou que el torna a la realitat i li fa viure aquest dia a dia tan efusivament, tan ràpid, tan accelerat.

De fet, aquest pip, pip del despertador marca el ritme accelerat de la pròpia novel·la. Cada vegada més accelerada, cada vegada més amb el cor a tope.

  • A l’hora de posar-nos a escriure, tots tenim una motivació. A l’hora de posar-te a escriure tu, quines motivacions t’empenyen a fer-ho?

Bàsicament les ganes d’escriure. Tenia una idea, una idea que em va venir un dia tornant dels Llombards, el poble de la meva padrina. I allà, dins dels cotxe, mentre conduïa ma mare -jo encara no conduïa, no tenia carnet-, em va venir aquesta història. I en arribar a ca nostra em vaig posar en el meu escriptori, i amb un paper i un llapis en mitja hora vaig tenir les quatres idees bàsiques. I a partir d’aquí, durant un mes i mig, es va anar gestant la història dins meu. Jo estava acabant primer de carrera, he estudiat magisteri, i aquestes ganes d’escriure em varen empènyer per posar fil a l’agulla i m’hi vaig posar.

  • Quan un escriptor vol narrar una història, quins punts ha de tenir clars des del primer moment?

Amb aquesta primera novel·la ho vaig tenir bastant clar, així com amb la segona vaig tenir molts de dubtes, perquè és el doble de llarga i enllaçar una cosa amb l’altra se’m va fer bastant complicat.

Una vegada vaig tenir clara la veu narradora, Marc Llull, aquest contaria el seu dia a dia al lector, amb un tracte més directe i proper. A partir d’aquí era contar el seu dia a dia, on cada capítol és un dia diferent, i que a mesura que avança la història va agafant un ritme més accelerat.

  • Com qualificaries el tipus d’història que s’hi trobaran els oients en acudir a algun dels teus llibres?

Es trobaran amb les històries d’un jove corrent, que ha acabat la carrera i comença a fer feina a un institut. Un jove amb una vida molt senzilla, la d’una bona persona, però que per desgràcia té molt mala sort. És un llibre molt àgil, sense cap descripció extensa, amb un llenguatge molt proper, no gens refinat o recercat, amb un vocabulari directe. Una lectura amena i bona de dur, amb unes dues-centes pàgines que es poden llegir en tres o quatre dies, perquè tenen molt de ganxo i la història flueix ràpidament.

  • En aquesta novel·la, aquest primer relat, parles d’odissea, maledicció, conflictes amb la família i amics. Per quin motiu utilitzes aquests ingredients?

Perquè el protagonista és molt bona persona, però que per molt bona voluntat que tengui li acaba sortint tot malament. És una persona que sembla tenir una maledicció al damunt.

És un pobre desgraciat, un bon al·lot del qual se n’aprofiten uns i altres. És aquella frase que diu que ‘de bo a colló n’hi ha un pas’. I els companys, l’al·lota, els amics i els alumnes, tothom, se n’aprofita d’ell.

El seu dia comença quan sona el despertador i s’ha d’enfrontar cada dia a nous reptes, cada dia més complicats, fins un final dur. Els reptes venen, sense poder-hi fer res, és el ritme i la gent que l’envolta que l’empempten, l’utiltizen.

  • Presentes en Marc com una víctima de la societat actual. Què té de bo i què té de dolent aquesta societat nostra?

Aquesta crítica, aquest despertador de la vida es una crítica a la societat actual, a la societat de Palma, a la globalització, la pèrdua d’identitat i tot un seguit de crítica social a la política i la família. Una sèrie de polèmiques que estan de rerefons, i que tenen una certa continuïtat en la segona publicació.

Aquesta novel·la hi pot tenir dues lectures, una d’entreteniment amb la lectura, i l’altra més de crítica social, una lectura molt més reflexiva.

  • En quin grau t’identifiques amb el personatge de la teva novel·la?

Molta de gent, molts lectors, m’han demanat si el protagonista, Marc Llull, és un alter ego meu. I jo, de bon de veres, a mesura que he anat cresquent i m’he anat fent gran, ara que ja ha passat una mica de temps, puc dir que em sent molt identificat emb el personatge. No sé si és que jo em vaig posar a reflectir com era jo o com podria ser d’aquí uns anys.

I és que el meu objectiu és, com tu bé has dit, que el lector se senti identficat amb el protagonista. Però no només amb el protagonista, sinó també amb els altres personatges. Perquè són personatges molt humans, complexos, polièdrics, com ara la germana, la mare o el pare del protagonista. Cadascun té uns trets característics i una personalitat.

En resum, intentar ficar i capbussar el lector dins la novel·la, però relacionant-t’ho amb la seva vida quotidiana, amb la seva realitat.

  • L’any 2021 has publicat Les ombres del despertador, és la continuació de la primera novel·la? O no té res a veure?

Diríem que és una continuació, però es pot llegir independentment del primer llibre. És una segona part, però com que canviam de narrador, temps i història, conservant uns personatges i incloent-ne d’altres, fa que puguin seguir-se com històries independents. Evidentment, jo recomanaria llegir primer El despertador de la vida i ja després Les ombres del despertador.

Segueix en la mateixa línia, però té trets ben diferenciats, amb noves trames i amb una crítica social molt més esmolada, molt més punyent. Fa reflexionar el lector. Jo amb aquesta novel·la el que volia era provocar, provocar emocions, alegries, rialles. I crear com una muntanya russa emocional, on cada capítol te pot aportar una cosa diferent.

  • Pel que ens contes són un poc els ingredients bàsics de la vida. Amb aquest segon llibre tractes temes importants com l’amor, feminisme, la llibertat sexual. Per quin motiu et preocupen aquestos temes i per quin motiu et fas aquestes preguntes?

Perquè aquests temes són el motor de la vida, perquè ja des de l’antiga Grècia els intel·lectuals, filòsofs i escriptors pensaven i reflexionaven sobre el sentit de la vida, l’amor, la família, la mort, l’amistat.... Són temes universals, que no caduquen, i que sempre tendran cabuda a una pel·lícula, a una sèrie de televisió o qualsevol obra d’art o llibre.

Però també n’hi ha lloc per a l’actualitat pura, l’actualitat del segle XXI. El tema de la llengua, el tema de la identitat illenca, de la política, de la memòria històrica. Són ingredients que, tot barrejats, ho puc denominar com un variat mallorquí. Perquè té un poc de tot, i contextualitzat dins Mallorca, sobretot dins la ciutat de Palma. També apareixen pobles, com ara els Llombards, el poble de la meva padrina al qual li he dedicat quatre capítols.

  • Personatges atormentats, que viuen la tragèdia, els necessites per al teu relat?

Sí, necessit un poc de tot, ja que és una novel·la essencialment tràgica. Però que tampoc ha de fer sofrir el lector durant tota la novel·la, n’hi ha també el sentit de l’humor, rialles, i la gent ha de gaudir de la lectura i sentir-se identificada.

Un llibre que no t’indigna, que no et fa riure, que no et fa plorar, que no t’enfada, jo trob que és un llibre massa pla, massa bla. És un llibre molt provocador, que romp amb els esquemes del políticament correcte, i que xerra de temes tan humans com el suïcidi, la mort, la política actual, els partits polítics extremistes, i temes d’actualitat el segle XXI on es contextualitza tota la novel·la.

  • Parles de suïcidi. És un tema tabú en la nostra societat, del quan se’n xerra poc o gens. Per què?

El suïcidi és un tema molt dur, igual que el tema de la salut mental i de què empeny una persona a suïcidar-se, i no només això, sinó també què passa després. Aquesta segona, Les ombres del despertador, va sobre el suïcidi. És una novel·la que comença cinc anys després d’un suïcidi. Quin rastre deixa aquest suïcidi. És tot aquell verí que va coant, a poc a poc, i escampant-se després del suïcidi d’una persona propera o estimada. I aquestes ombres del despertador són les ombres que deixa aquell suïcidi d’un dels personatges de l’obra.

  • Pere, per anar acabant, ja treballes en una nova novel·la?

Bé, tenc moltes idees, però m’he de centrar. M’agrada molt escriure, però és una bona panxada escriure quatre-centes pàgines de novel·la.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.