Nova Editorial Moll treu de nou a la llum, quatre decennis després de la seva publicació, l’excepcional testimoni de Josep Maria Rossell Mas (Barcelona, 1938), sobre els 111 dies que va passar amb els ‘hippies’ de Formentera, l’any 1970. Blue bar està entre la crònica periodística i les narracions breus i pren el títol del mític bar formenterenc, punt de trobada habitual dels ‘fills de les flors’ o ‘peluts’. Va ser refusat dos pics per la censura franquista i no va poder publicar-se fins al 1980.
Josep Maria Rossell, actualment de 84 anys i que viu a una residència de persones grans, fou un destacat activista social al barri del Parc, a la capital catalana, amb la creació del centre cívic Sandaru o de la Unió Esportiva Parc. Va encapçalar iniciatives per aconseguir habitatges dignes per a aquells que vivien a barraques i d’altres de caire educatiu, per a nins en risc d’exclusió. També fou president de l’associació Flôcjocant, per impartir classes de català a sectors marginats.
Rossell viatjà a una Formentera pràcticament verge, «el país més petit i ignorat dels reconeguts com a catalans», el 1970, amb 32 anys, i a través del seu personatge central i alter ego, Jordi, retrata una veritable Babel d’idiomes, cultures i nacionalitats -també de catalans i espanyols-, de la qual reflecteix la llibertat de relacions, la nuesa, el sexe, les drogues, la música, les festes, l’espiritualitat, les discussions polítiques i escenaris com la mítica Fonda Pepe, però també la manera en que els ‘hippies’ eren reprimits per les forces de seguretat franquista, o fins i tot per brigades de civils que els agredien.
Es tracta d’un testimoni excepcional, en primera persona, que retrata una Formentera desapareguda i que constitueix una aportació imprescindible per conèixer el mite de la illa hippy, avui només perdurable als mercadets per als turistes. El mateix Rossell, una vegada suprimida la censura, va endarrerir la publicació de Blue bar, temorós que pogués atraure encara més visitants al paradís illenc, si bé el 1980 va considerar que la colonització turística ja no tendria marxa enrere.
