En el marc dels Premis Enderrock de la Música Balear 2021, el Grup Enderrock ha organitzat a Can Alcover, Palma, per quart any consecutiu un cicle de taules rodones amb professionals, institucions i creadors de la indústria musical de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià sobre el sector musical, amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i de l’Obra Cultural Balear (OCB).

Creació i reactivació de xarxes i circuits musicals

A la primera sessió, sobre el paper de les institucions, s’ha remarcat que les aportacions Next Generation de la Unió Europea han de contribuir a modernitzar les sales de concerts i la transició cap a nous models digitals. El director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Mateu Malondra, ha posat l'accent en la reactivació de l’escena i del paper vehiculador que ha tengut Fira B!. Parlant d’aquest esdeveniment, ha afirmat que les produccions pròpies que es duen a terme «fomenten la difusió entre illes i cap a l’exterior». Per altra banda, ha subratllat el pes de les subvencions que des de l’institut d’Estudis Baleàrics es destinen a autors i creadors i ha avançat que el Govern impulsarà una Oficina d’Inversions Estratègiques que «donarà suport a projectes culturals de caràcter musical en el marc europeu».

El director de l’Àrea de Música de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Xavier Cester, ha qualificat la situació actual com de «prudent optimisme». Ha afirmat que el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha estat al costat del sector en un moment crític de transició cap a models digitals i, sobre el tema dels ajuts econòmics, ha destacat que les aportacions Next Generation permetran fer una convocatòria dirigida a sales de concert i teatre per modernitzar les infraestructures per valor de 8 milions d'euros durant el 2022 i 2023. Ha tancat la seva intervenció dient que no existeix un circuit de Països Catalans, però que des de la seva àrea s’incentiva el suport a la llengua, així com intercanvis entre fires professionals.

Per la seva banda, el gerent de la Fira Trovam de Castelló, Armand Llàcer, ha parlat d’una futura aliança, anomenada Quatre Vents, que pretén alinear les fires professionals Fira B!, Trovam, el Mercat de Música Viva i la Fira Mediterrània per a dur a terme intercanvis de propostes artístiques i de promoció exterior durant tot l’any.

Els nous festivals

A la segona taula rodona, sobre el futur dels festivals, els ponents han traçat un dibuix de la situació actual i han coincidit en el fet que les programacions post-Covid han de facilitar l’aposta pels artistes locals i fomentar la qualitat per captar nous públics. A més, s’ha plantejat una comparació entre els models de festival que es duien a terme abans de la pandèmia i que ara s’han convertit en cicles per afrontar les restriccions sanitàries. El coordinador del cicle Es Claustre de Maó, Josep Sampol, ha afirmat que «el nostre format de música i gastronomia es podia fer a l'aire lliure i convertir-lo en un cicle de concerts, com després van fer el Mallorca Live o el Cruïlla».

El director de l’Acústica, Strenes i Sons del Món, Xavi Pascual, ha assegurat que el mercat de la música en viu «s'ha trastocat amb la pandèmia», i ha advertit que enguany alguns bookers han inflat tant la bombolla de festivals que «la majoria d'artistes han augmentat entre un 30 i un 50% els seus caixets des de 2019». La majoria de ponents ha coincidit que cal apostar per la qualitat per sobre de la quantitat. El director del Mobofest, Toni Jaume, ha explicat: «Mai serem un festival de masses. Volem seguir creixent, però mantenint la qualitat i sense oblidar que la gent vol viure una experiència».

Sobre les mesures anti-Covid per a accedir als concerts i les ajudes econòmiques per al sector, el programador i mànager Àngel Pujol ha reivindicat «el fet cultural diferencial», i ha indicat que «si parlam d’ajudes, no tot és subvencionable ni pagable». La coordinadora de BarnaSants a les Balears, Neus Sánchez, ha lamentat que «durant la pandèmia va mancar protecció cap a la cultura. Més que doblers, volem suport als projectes culturals i facilitats per programar».

La nova escena illenca

La projecció de l’escena emergent de les Balears serà la clau de futur per a convertir la passió per la música en una professió, segons la majoria de veus joves que han protagonitzat el darrer debat de les jornades. Els vuit artistes illencs han estat d’acord que les xarxes socials han significat una eina imprescindible per a la promoció i de difusió dels seus treballs, i un bon instrument per a apropar-se als seus seguidors i companys d'escena. Tots han coincidit en el paper amplificador de les xarxes, per bé que Mar Grimalt ha afegit que «ajuden a rompre fronteres tot i que es perd la força expressiva i la part humana». Baaldo, per la seva banda, ha defensat que és «un artista que es deu a la seva imatge i a les xarxes socials». Toni Mulet (Amulet) ha comentat que «les relacions que s'estableixen a les xarxes socials no són significatives; són un bon inici que després cal donar-hi valor i desenvolupar-ho». Parlant de la difusió, Maria Hein ha explicat que «durant la pandèmia, quan tothom estava tancat a ca seva, sense les xarxes socials, no seria aquí ni tendria un disc, perquè no m'hagués fitxat cap discogràfica».

El debat ha conclòs parlant de professionalització. La guanyadora del concurs Sons de la Mediterrània 2021, Mar Grimalt, ha afirmat que «fem música perquè ens agrada, però, òbviament, n'hem de menjar. És la nostra professió. La fina línia entre la passió i la professió s'ha de rompre, una línia que en el món de la música està superborrosa». Per la seva banda, Joan Vila (Mon Joan Tiquat) ha aportat que a Mallorca «falten programadors i sales on programar. Vivim en una illa i tot és limitat, de manera que si el projecte funciona ens veiem obligats a marxar». Finalment, fent referència als programadors, Pere Amer (Reïna), ha remarcat que «de grups no en fan falta -que benvinguts, i bona sort-, i que la feina és dels programadors que han de tenir les orelles ben obertes als nous artistes».