Aninha Paschoal és brasilera de naixement i mallorquina d'adopció. És la cantant i percussió del grup Forró do Pulpo, grup que s'obri camí en el panorama musical mallorquí al ritme d'aquest estil musical brasiler.

Aninha és això de Forró?

El forró és una manifestació, és la música, però és un estil que inclou també de ritme de ball, parlam de tota una cultura. Prové del nord-est del Brasil, allà és molt conegut i amb una figura que es diu Luiz Gonzaga que va ser el que va fer que aquest estil guanyàs tot el Brasil i avui dia és molt conegut, i també aquí a Europa, aquí a Europa ja hi ha 70 o més festivals de forró a tot Europa. És una cosa nova a Mallorca, però és bastant conegut i té molts adeptes a tot Europa.

Tu poses la veu i la percussió a aquest grup que es diu Forró do Pulpo, format també per dues persones més...

Exacte. Al forró el format més conegut i més antic, és el de tres persones: un acordió, la ‘zambumba’ que és aquest tambor que jo toc, que no ho puc ni explicar, perquè és una cosa molt específica que té una part greu i aguda al mateix instrument, i el triangle. El que passa, és que aquí a Mallorca, quan vaig arribar fa dos anys vaig conèixer en Diego, que és el guitarrista i tampoc és que conegui cap persona que toqui l’acordió, i vàrem fer aquest format de guitarra elèctrica i va funcionar bastant bé. I clar la percussió no només el triangle però també una ‘percuteria’, que avui dia la fa un mallorquí, Toni Crespí.

Forró do Pulpo fa la tasca de donar a conèixer aquest estil de música en format de concert i, també, en format de tallers, no és així?

Sí, per mi va ser una sorpresa bastant gran perquè venc de Barcelona i allà sí que és bastant conegut i hi ha una escena bastant gran. I vaig arribar a Mallorca, i veig que la música brasilera és només bossa nova i poc més aquí. I només de tocar aquest estil jo sent que les persones, encara que no coneguin gaire aquest estil, surten amb una bona sensació. I després de començar a fer aquests concerts i veure que va funcionar des del principi vàrem començar a l’Espacio Pulpo que està a Pere Garau, per això no teníem nom i dèiem Forró do Pulpo i després vàrem decidir quedar amb aquest nom que ja és conegut. Cada vegada hi ha més gent que coneix el forr.

Vàrem començar en plena pandèmia i el forró es balla bastant d'aferrat, però justament per això, jo crec que és una cosa molt positiva pel grup, perquè vàrem començar a fer concerts per persones que havien de mirar el concert segudes a una cadira.

Sona una mica difícil això d'estar asseguts mentre sona forró...

Però va ser súper guai perquè vàrem començar a fer un concert per donar a conèixer aquest estil, juntament amb altres estils, molts d’estils de la cultura popular. Això va generar en nosaltres unes ganes d’ensenyar a través del ritme, perquè així les persones el coneixen millor.

Quina relació hi ha entre forró i capoeira?

Moltíssima, perquè és de la cultura popular de Brasil, es fan en les mateixes situacions. Va començar com una festa popular i tradicional. Jo crec que és una barreja perquè pensa que a Brasil va començar aquesta cultura que coneixem més avui amb una barreja de la cultura africana, dels esclaus, amb els pobles originaris, que ja hi eren, i amb l’europea. Pensau en una festa on hi havia els esclaus, a vegades també barrejaven persones de la classe mitjana, al pati feien samba, dins feien un altre estil, a un altre lloc la capoeira...

La capoeira té origen d’art marcial...

Sí, dels esclaus que necessitaven una forma de defensar-se i l’única cosa que tenien era el cos. Tot això és una cosa molt oral, això és el que suposam de com va començar, però és clar, com que estava prohibit, els amos dels esclaus veien que estaven lluitant, però els deien: «no això és un ball. Per això també és una barreja de ball, les persones diuen que és un ball. És una lluita disfressada en ball i que avui dia s’ha convertit en un joc diguem, perquè tampoc és que vulgui fer mal al meu company perquè hem de seguir fent-ho junts i amb la música i tot això es va transformar en un joc.

Quina acollida heu tengut en els concerts i en els tallers que heu anat fent?

Per a mi és molt sorprenent, perquè als concerts hi ve molta gent. Els tallers els estam començant ara, de moment, la gent surt amb moltes ganes de posar-se a ballar.

Supòs que són poc recomanables per a persones poc dotades per al ball...

Molta gent ens diu «jo no tenc ritme, no sé ballar», però tota aquesta mescla de cultura, resulta molt interessant perquè aquí el forró, la gent no sap com es balla, i per a mi resulta molt interessant, perquè és una manera de tornar a l'essència, que la gent balli amb el seu propi estil. Crec que és molt interessant per a persones que diuen això de «jo no sé ballar, no tenc ritme».

Tu estàs relacionada, en certa manera, amb el món de la ràdio...

Sí, m’encanta la ràdio, és una cosa que enganxa. Sóc periodista i durant la carrera a Brasil vaig començar fent relacions públiques, després vaig passar per la televisió i quan vaig arribar a la ràdio va ser «d’aquí no surt». I m’encanta i des de que vaig sortir de Brasil amb el tema de la llengua és una mica més complicat, a Barcelona encara no parlava ni el castellà gaire bé. Passa el temps i com immigrant és diferent i vaig arribar a Mallorca fa dos anys i vaig tornar una mica a aquest món de la ràdio i m’encanta i estic ara també a un projecte amb un company que es diu Ferran Vallés.

Ara que has dit aquesta paraula: immigrant. Com t’has sentit acollida aquí a Mallorca? Pots ser sincera...

Bastant bé. A mi m’agrada bastant perquè quan vaig sortir de Brasil ja tenia el xip una mica canviat: «estic sortint de Brasil» i estava com «no vull res de Brasil», tallar una mica. A Barcelona, volia conèixer-ho tot, la llengua, la cultura... I quan vaig arribar a Mallorca, també tenia una mica aquest xip canviat, clar, vaig arribar en el moment àlgid de la Covid i, òbviament, pel tema de treball, justament, vaig arribar aquí pensant: «vull treballar en la música, només en la música». I va passar això, va ser bastant difícil, jo crec que sempre que hi ha una obertura de la persona que arriba és el mateix que les persones que hi són, jo sempre he sentit que als llocs on estic, si t’obres una mica a la cultura d’aquest lloc, l’acolliment és molt bo. Dins el grup, que som tres, jo m’identific més amb en Toni, que és mallorquí, que al Diego que és súper brasiler.

Tens un punt de mediterrània...

Bastants punts.

Què ha passat a Brasil que ha passat de tenir uns governs relativament modèlics en qüestions socials a fer un gir i tenir un president com Bolsonaro?

Jo crec que a Brasil passa que hi ha molta ignorància, ignorància no només de pobresa, no estic parlant d’això, però també.

I també de les persones de posar-se a entendre la política realment com persones intel·ligents. I dic no només de persones que no poden anar a estudiar, que això passa moltíssim a Brasil, que totes les coses públiques, la salut, l’escolaritat, tot això, és terrible. Les persones que tenen doblers són les que poden tenir una bona educació i una bona salut. Ja començam per aquí.

Segon, la votació és obligatòria, això fa que sigui molt fàcil comprar vots. I no hi ha un interès dels polítics en donar educació a les persones, justament perquè és molt fàcil manipular. I manipular no només les persones que no tenen doblers. A Brasil està passant el que passa a Estat Units amb les ‘fake news’. Nosaltres els joves estam vivint en una bombolla, perquè pens que les notícies que m’arriben, arriben a tothom i no és així, realment hi ha 'fake news’. Vàrem tenir molts d'anys del govern del PT (Partit del Treball). Hi ha una manipulació d’informació increïble. Dins de Brasil, dins la política, hi molta corrupció i està normalitzada.