Biel Simonet (Alaró, 1975) és llicenciat en Química i actualment exerceix com a professor de secundària a l’IES Marratxí. Publicà Egeu endins (Illa Edicions, 2019) amb il·lustracions de Yolanda León, un relat sobre l’odissea que han de passar els refugiats sirians que, per desgràcia, han de fugir de la guerra i de la misèria que comporta. Recentment acaba de publicar, també a Illa Edicions, Com posidònia en un alzinar! (novembre, 2021) amb il·lustracions de Joan Lluís Oliver i pròleg glosat de Bel Mut. Evidentment, qui millor que l’autor perquè ens parli de la seva segona novel·la.

-Ens explicau d’on neix la relació amb la posidònia i els relats del llibre?
-La planta aquàtica (que no alga) endèmica de la Mediterrània està present en tots els relats. A vegades de forma directa on es defensa la seva protecció i ressalta la importància per al litoral i per al medi marí, en altres ocasions apareix de manera indirecta, en metàfores (com en el títol), en comparacions o en simples comentaris dels personatges.

-Agafar un punt de partida que té com a rerefons els professors de secundària i els instituts no és casual. Quines motivacions trobau als centres educatius?
-El dia a dia d'un institut és un món on m'hi trob molt còmode. Ja fa molts d'anys que me dedic a l'ensenyança i, amb el pas dels cursos, coneixes moltes formes de treballar. Però també moltes persones (alumnes, docents, conserges, administratives, dones de la neteja...) cadascuna amb les seves curolles i motivacions. Sense cap dubte, això és una font d'inspiració brutal per a qualsevol relat.

-D’on surten els versos misteriosos?
-Precisament els versos misteriosos els me contà una professora en una hora lliure quan ens trobàrem al bar de l'institut fent un cafè.

-Ens parlau de les il·lustracions del llibre?
-Em va encantar el resultat del meu primer llibre amb les il·lustracions de na Yolanda León. Per tant, en aquest segon projecte volia tornar a combinar la lletra amb el pinzell (les ceres en aquest cas). Vaig saber que en Joan Lluís Oliver dominava aquesta tècnica i, després de comentar-li i mostrar-li un esborrany de la història, va acceptar en manco de vint-i-quatre hores. Cada vegada que acabava una làmina i me la mostrava, coincidia amb el que jo havia imaginat quan escrivia. La sincronia ha estat total.

-Què ens podeu dir, en general, del públic lector a qui va dirigida la novel·la? D’entrada, sembla que va destinada a un públic juvenil, però les referències, com ara, a la Guerra Civil, potser els deixen descol·locats. No pot ser un poc feixuga la història d’en Tomeu per a un adolescent?
-Sempre dic que aquest llibre va dirigit a un públic d'entre dotze i cent dotze anys. Està clar que la Guerra Civil els queda un poc allunyada en el temps, als nostres joves. Però és una etapa de la Història que no s'hauria d'oblidar. Crec que el primer pas per a no repetir capítols dramàtics és conèixer-los. La Memòria de les famílies que sofriren aquella repressió mereix ser coneguda per tothom.

-Com arribau a relacionar la posidònia amb les alzines de la Serra de Tramuntana
-Aquest és un misteri que només es pot revelar després de llegir el llibre. Això sí, que ningú intenti cercar-hi una explicació botànica ni biològica.

-I amb el llibre anterior tenint en compte el personatge d’en Daren?
-El relat d'en Daren és fictici, com el de na Hala a Egeu endins, però ens serveix per a recordar que moltes persones, que viuen en condicions de pobresa o de privació de drets fonamentals, mereixen sentir-se acollides quan arriben al nostre costat cercant unes condicions dignes de vida. Fa vuitanta anys molts de nosaltres fèiem el mateix camí que ells però en sentit contrari.

-Per què una planta tan important com la posidònia per als ecosistemes mediterranis té tanta mala premsa entre un sector de la societat? Creis que certs missatges del llibre poden arribar a revertir aquesta opinió?
-Jo esper que després d'haver llegit alguns dels relats del llibre, els lectors vegin aquesta planta amb uns altres ulls. La posidònia seca (o encara humida) dipositada en les platges, i que tan poc agrada a molts quan han d'estendre les tovalloles, és la responsable de fixar l'arena i conservar la pròpia platja. La posidònia de les praderies del fons marí és la responsable que l'aigua sigui transparent i cristal·lina. Just per això, l’hem de valorar i protegir. I no criminalitzar.

-Els personatges de Com posidònia en un alzinar! són versions aproximades de persones reals. Això no vos ha duit cap conflicte personal? És a dir, que es puguin sentir ofesos en part?
-Tal vegada algú es pot veure identificat en qualque personatge. No ho sé. La veritat és que no havia pensat la possibilitat d'ofendre a ningú. És cert que es ridiculitza algun tipus de persona en algun passatge... Ara que ho dius hauré de mirar en la meva llista de contactes si hi tenc cap advocat per si m'arriba una querella. He, he...

-En general, quins missatges voleu trasmetre a qualsevol persona que s’interessi per Com posidònia en un alzinar!?
-Principalment vull que els lectors passin una bona estona llegint i desconnectant dels problemes del dia a dia. Si a més, poden extreure els missatges que vull compartir: empatia cap als migrants i refugiats, Memòria Històrica del que va passar fa menys d'un segle, defensa de la protecció de la posidònia... llavors, em sentiré afortunat.

Evidentment, ara cal que els lectors facin la seva aproximació a la novel·la. Esperam que aquest llibre, com l’anterior, tengui una bona acollida entre el públic en general i, no cal dir-ho, que arribi amb força també als centres educatius.