cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 24°
24°

Maria Antònia Oliver, 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L'escriptora manacorina Maria Antònia Oliver ha estat distingida amb el 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Oliver, va néixer a Manacor l'any 1946. Va començar a escriure en castellà perquè ni els pares ni els mestres no li havien dit que la llengua que parlaven servia per fer literatura. Sempre havia vist llibres en espanyol, tret de les Rondaies Mallorquines, conegudes primer des de l'oralitat.

Va aprendre a escriure en català tota sola, fins que Aina Moll, professora de francès a l'institut de Palma on va fer batxillerat, fora d'hores lectives feia classes de llengua i literatura catalana a l'alumnat interessat.

Va publicar la primera novel·la el 1970. D'aleshores ençà, ha fet novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per cinema, televisió i ràdio. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs.

Com a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d'Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a les novel·les detectivesques com Estudi en Lila (1985) protagonitzada per Lònia Guiu, qui protagonitzarà diverses novel·les d'aquest gènere. És la primera vegada en la literatura catalana que un personatge femení esdevé el protagonista literari en el gènere negre. Entre les seves obres també cal destacar novel·les com Joana E. (1992) o obres teatrals com Negroni de ginebra (1993).

Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, a l'alemany, al francès, a l'espanyol, a l'italià, al portuguès i al neerlandès.
Cal destacar també la seva tasca com a traductora. Oliver ha traduït al català obres 'Italo CalvinoVirginia Woolf, Jules VerneMark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l'any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d'una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
L’acte de lliurament del 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el dia 6 de juny. El lliurament del Premi tindrà lloc en el marc d'un espectacle creat expressament per a l'ocasió que serà un homenatge a la figura i obra de Maria Antònia Oliver.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per En Figuera, fa mes de 8 anys

@arnau sorell

Començava es meu qüestionari (per dir-li d'alguna manera) dient "Apart de qüestions lingüístiques..." Així que sa teva resposta ...no respon res, allò que, crec que era en Moll que ho deia quan contestava a en Pep Gonella, "fer s'anguila".
Te podria parlar de s'"Espai Mallorca, a Barcelona, integrat bàsicament per estudiants de Balears a ses Universitats de Barna, o de sa Casa de Menorca a Barcelona, on a sa seva pàgina de Facebook pots observar quin idioma usen, però tot això seria embullar massa sa troca i, per prendre't es pèl, sempre estic a temps. D'altra banda, per què no demanes que a madriZ se xerri andalús?? o manxeg?? Es vostres arguments són cansats i avorrits, sempre es mateixos. Tira per allà on vulguis, aquí no hi ha més substitució lingüística que sa que voltros voleu imposar amb una "llengo" impostada, postissa i inventada (be, sa substitució lingüística REAL que voleu és sa de sa Llengua Catalana Pròpia de Balears per s'espaÑol, "cause, so, we'll be able to understand ourselves alltogheter"...).

Es vertaders iniciadors des "moviment gonella" (que d'entrada mai varen discutir sa unitat de sa Llengua Catalana) s'enduen ses mans a es cap (i sa majoria fa molt de temps que en varen renegar) veient en què heu convertit (i per l'únic que sou coneguts des de fa anys) allò que ells varen començar els anys 70: una discussió entre puristes des formalisme i aquells que volien elevar a "formal" es parlar col.loquial -i més assilvestrat- des carrer, voltros ho heu convertit en pur secessionisme lingüístic i anti-catalanisme social i polític (ergo, odi i auto-odi).

En quant a mi, no t'equivoquis, no pretenc elevar a "formal" es parlar col.loquial. Normalment per escriure ús s'Article Literari (L-I-T-E-R-A-R-I, F-O-R-M-A-L). Si aquí ús es salat és perquè ho veig com una conversa a es voltant d'una taula, informal; Si aquí ús es salat és per llevar-vos arguments perquè així es gonelles sempre quedau descol.locats; i, si aquí ús es salat és perquè ...me surt des sac escrotal i no per agradar a ningú.

Ara te torn a demanar, quina de ses dues paraules "Context" "Formal" no entens?? I ara, torna a fer s'anguila.

Valoració:1menosmas
Per Arnau Sorell, fa mes de 8 anys

@ En Figuera

Per cert, m'agrada molt com escrius, i no se perquè mos disu gonellum, si tu també Gonella. Ets Gonella hi ho saps ;), bé o no. Tal vegada no saps qui era en Pep Gonella jejeje

Valoració:-9menosmas
Per Arnau Sorell, fa mes de 8 anys

@En Figuera.

Contetaré a totes ses teves preguntes amb una resposta. Jo ara, a dia d'avui, només deman que a on s'aplica i s'usa es català estàndar ( que no ès ni ha ha estat mai sa llengua propia de ses Balears), s'usí es menorquí, mallorquí, eivissenc i es formentarer. :) :)

Valoració:-9menosmas
Per En Figuera, fa mes de 8 anys

Apart de qüestions lingüístiques, a tot aquest gonellum que s'ha infiltrat per aquí com un refredat de primavera m'agradaria que contestassin un parell de preguntes. Per sa immensa majoria de noltros ses respostes són clares i òbvies però a aquesta fauna no n'he sentit parlar mai d'això (pot ser se n'amaguen??):

1- Si sou tan defensors de "lo mallorquí" i/o "lo balear", estau en contra de ses imposicions castellanes i de sa imposició de s'idioma castellà??
2- Considerau s'espaÑol idioma propi de Mallorca o Balears??
3- És espaÑa una nació o un estat plurinacional??
4- Considerau Mallorca i/o Balears una nació??
5- Quina és sa vostra nació, Mallorca, Balears, castella, espaÑa??
6- Donat es cas, quin reconeixement polític voleu per sa vostra nació, independència, estat federal, seguir com estam, recentralitzar s'estat retornant competències??

Són preguntes senzilles que se poden respondre amb poques paraules. Tot plegat seria molt aclaridor.

Valoració:11menosmas
Per Arnau Sorell, fa mes de 8 anys

@ Macià
Clar que ès sa mateixa llengo, però no ès es català, i molt manco es català que s'enseya i que veim escrit per tot, aquest català estàndar. I com que es sa mateixa lelngo, no se perquè no se poden editar lliberes en mallorquí, o amb menorquí, ben igual que se fa en valencià. No ho entenc.

Valoració:-17menosmas
Per Macià, fa mes de 8 anys

@Arnau Sorell
Si sa nostra llengua es "completament intel.ligible", com dius tu, per valencians i catalans, no deu ser perquè sencillament és sa mateixa llengo????

Valoració:13menosmas
Per En Figuera, fa mes de 8 anys

@Arnau Sorell

Sí, com s'animalada lingüística -i sobretot editorial- de "Bearn o sa sala de ses pepes" de sa "fundasión kaime tersero"

Valoració:13menosmas
Per Bernat Joan, fa mes de 8 anys

Crec que és una notícia magnífica. Na Maria Antònia Oliver conjumina perfectament la qualitat literària amb l'exemple cívic. Enhorabona, Maria Antònia! I endavant sempre!

Valoració:14menosmas
Per Pobleret, fa mes de 8 anys

Per molts d'anys M.Antonia, i enguany que no cont!.
I respecte a la observació del sr Sorell, supós que també deu estar content de que , per exemple en Garcia Márquez escrigués en Colombià o en Julio Cortázar en Argentí, ja que aquestes llengües son completament inteligibles pels nostres veïnats de llengua materna castellano-espanyola.

Valoració:13menosmas
Per josep massot i muntaner, fa mes de 8 anys

L'enhorabona i per molts anys, Maria Antònia

Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente