L'Associació cultural de glosadors de Mallorca ha organitzat la I Trobada internacional de glosa improvisada, que es celebrà a l'Auditòrium d'Alcúdia (divendres), al teatre Municipal de Manacor (dissabte) i que avui arriba al teatre Principal de Palma, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i dels ajuntaments respectius, a més de la gerència del Teatre Principal. Aquesta trobada ha agafat les arrels de les mostres internacionals que organitzàrem amb l'associació cultural Canonge de Santa Cirga, a través de les quals poguérem gaudir de les formes de la poesia oral improvisada d'arreu del món.

Per què aquesta trobada? Per molts i ben fonamentats motius. En primer lloc, per constatar la bona salut en què es troba la glosa mallorquina, la capacitat que té per superar els entrebancs i avançar en formes i continguts nous, talment com succeeix als llocs on també es viu aquest tipus de poesia oral; en cap altra situació històrica Mallorca no havia viscut aquest auge com el viu ara, tant en quantitat com en qualitat de glosadors. En segon lloc, perquè la qualitat dels convidats és un esperó per reafirmar el que hem comentat suara: els repentistas cubans, els versadores canaris, els improvisadors italians i els glosadors menorquins esdevenen una proposta única per gaudir dels millors improvisadors del món.

En tercer lloc, hi hem constatat la categoria, el respecte i la dignitat amb què és considerada la glosa mallorquina. Quan el món de la poesia oral improvisada s'ha assabentat que des de Mallorca se'n du a terme una altra trodada, tothom s'ha posat en contacte amb nosaltres per poder-hi assistir: estam parlant dels payadores (Argentina, Uruguai, Colòmbia, etcètera), dels bertsolaris (País Basc), dels corrandistes (Principat), dels troveros (Múrcia i Cartagena), dels pueti (Còrsega), etc. I això parla molt bé de la trajectòria que en aquest camp hem duit a terme aquests darrers anys.

Hi ha una altra peculiaritat que hem de tenir en compte: la presència de Mateu Matas, Xurí, que ha "revolucionat" el món de la glosa aquí, però també per tots els llocs on hem anat: ha causat una extraordinària sensació tant a Cuba, Itàlia, Còrsega i Portugal com arreu de l'Estat espanyol: els millors improvisadors el consideren com un fenomen únic i tothom vol sortir a l'escenari "combatent" amb ell.

Tal vegada, però, el que tots els glosadors de Mallorca esperen amb candeletes és la presència d'un ésser únic i fascinant: Tomasita Quiala. Nosaltres vàrem anar a Cuba a veure-la i vàrem gaudir d'unes hores de la seva invectiva. És una dona que es transforma quan improvisa -"Es Dios que me da la mano", em va dir ella-, que sembla entrar en un èxtasi creatiu inimaginable; quan canta, pareix que no toca a terra i ens condueix cap a espais nous, cap a sensacions úniques que et fan romandre embadalit. Tomasita és cega de naixement, però la seva immensa humanitat fa que empleni tots els racons que podria albirar la seva mirada. Ha costat molt poder-la dur -han estat sis mesos de negociacions, amb més d'un centenar de cartes i informes, etc.-, però estam segurs que haurà valgut la pena.

Quan parlava amb ella, li vaig recordar la nostra visita a ca seva. Encara ho va agrair. Li vaig recitar una dècima que havia fet a Mateu Xurí quan ell n'hi havia acabada una que deia "después de verte ya me puedo morir", però em va comentar que no es recordava absolutament de res, de cap dels mots que jo li repetia: "¿Quién es que habla de la muerte/ querido amigo Mateu?/ La muerte no es un trofeo,/ la vida es la que divierte,/la vida es la que hace fuerte,/ pensad en el porvenir/ i en la manera de ir/ subiendo nuevos peldaños/ que con veinticuatro años/ has empezado a vivir!". Estam segurs que podrem viure aquesta profunditat al llarg d'aquests tres dies i en sortirem més reforçats, amb més ànims i més afició cap a una art que ha obert les portes de pinte en ample al segle XXI.