Alguns el qualifiquen d'antiquat i incapaç d'adaptar-se a la modernitat, mentre ell lluita per reivindicar el tango més genuí. Rodolfo Mederos actua avui vespre al Conservatori de Palma en format de trio dins el cicle Guitarres del món. Sobre els genolls hi tindrà el bandonió clàssic, un instrument que toca des dels cinc anys. "Pens animar els assistents del concert perquè ballin", avisa el músic i docent argentí, incòmode amb la percepció elitista d'aquest estil musical.
Tampoc no li agrada l'ús que se'n fa com a reclam turístic a l'Argentina. "A Buenos Aires, has d'anar a cercar el tango més enllà dels mediocres i oportunistes que fan música per al turista desprevingut", denuncia. Hi afegeix que aquest gènere "té història, però la globalització ens deixa sense substància". Mederos defensa que, en si, no és una música trista: "La tristor es porta a dins. Hi ha un tango per a cada situació i per a cada ésser humà". Tot i això, n'accepta l'origen malencònic, perquè "sorgí dels immigrants, de treballadors que sabien que probablement no se'n tornarien a casa".
L'artista convida tothom a capbussar-se en el món del tango. "La música mai no ve sola cap a un mateix, sinó que l'has de cercar i penetrar-la" i avisa les noves generacions que "per dedicar-te al tango has de tenir escalfor, passió i molts d'ous".
