De darrere d'un feix de cinc cartes, rescatades de l'oblit del 1936 i trobades de manera fortuïta pel periodista Carles Marín, ha sortit a la llum L'àngel del no-res (Lleonard Muntaner, 2009). "Una història que em va deixar astorat en llegir-ne les cartes i que vaig tenir la necessitat de novel·lar", comenta Marín, que s'ha servit d'un falangista ciutadà per recrear una història epistolar d'amor, de mort i de supervivència humana.
"Vaig trobar les cartes fa sis anys i em van impressionar molt, de com una persona era capaç d'escriure allò, de com la guerra transforma la gent. I nosaltres? Què faríem davant la guerra? Com ens comportaríem? Si jo tenc una pistola i tu una altra, què feim? Dispararies tu o esperaries que et pegassin un tret?", reflexiona Marín.
Salvador, protagonista i autor de les missives, nacional conveçut, està casat amb Paula, de bona família i republicana. Som al juliol de 1936 i Salvador està decidit a desplaçar-se cap a Manacor, al front, per evitar l'entrada dels rojos a Mallorca, malgrat no disposar de l'aprovació de la seva muller. Les primeres bombes han començat a caure a Ciutat i el general Bayo ha desembarcat a Porto Cristo. "Els personatges i les seves històries són fictícies. Per respecte a la família, no he volgut ni voldria que transcendís el nom de l'autor de les cartes que vaig trobar. Però sí que he mantingut els esdeveniments, els noms dels generals i les maneres de parlar de l'èpocan intentant ser fidel a la història i fent una acurada tasca de documentació", afegeix.
Un personatge, el de Salvador, que es transforma brutalment amb la successió dels esdeveniments. "Saps, Paula, m'he convertit en una espècie de bèstia. T'escric amb un llapis de l'enemic que vàrem afusellar despús-ahir. El guardaré de record", exposa en un determinat moment el personatge. És una mostra de la frivolitat que Marín ha mantingut en aquesta nova novel·la i en la qual es fa una mena de monòleg interior del personatge envers la seva dona, encara que, originalment, les missives del soldat anaven destinades a la seva mare.
"Les cartes eren molt sucoses. Jo no em consider escriptor, som un periodista que escric i que tenc ganes de contar una història i L'àngel del no-res era una gran història", comenta Marín, que ja està treballant també a convertir aquestes missives en un projecte cinematogràfic o televisiu.
Acostumats, en els darrers anys, a trobar-nos la versió republicana de la guerra i immersos com estam en plena llei de recuperació de la memòria història, sobta veure-hi aquí la versió des del punt de vista d'un nacional. "Sé que és arriscat, però no veig per què no ho havia de fer. En el fons, el meu missatge final és que les guerres són dolentes. Jo crec en el diàleg, pots pegar crits, discutir, però mai haver d'arribar a les armes", sentencia el periodista.
