"La mort envaeix de tant en tant els somnis i fa els seus càlculs". Mario Benedetti jugava amb els haikus fets entre el Port de Pollença i Madrid el 1999. Ens feia entendre moltes coses amb la seva lletra perspicaç i punyent. Diumenge els càlculs s'aturaren i, després d'una llarga malaltia, el rellotge de l'escriptor uruguaià s'aturà de cop a 88 anys.

La mort de Benedetti vestí ahir de gris el centre de Montevideo en una jornada de dol en la qual desenes de ciutadans anaren al Saló de les Passes Perdudes del Parlament, on n'eren vetlades les restes, i feren del silenci còmplice el millor homenatge als seus versos.

Fins a la capella ardent de l'autor de La tregua es desplaçaren representants de la vida política i cultural del país, com també nombroses persones anònimes, aquelles a les quals Benedetti va estendre ponts amb la seva literatura. Davant la trista notícia, a la mateixa capella ardent o des de milers de quilòmetres de distància, foren molts els que recordaren l'escriptor Mario Benedetti, i no ho feren només per les seves virtuts literàries, sinó sobretot per les humanes, com aquell home senzill, alegre i conseqüent que fou.

Ningú millor que els seus col·legues i amics per recordar "així com diria Machado, un home en el millor sentit de la paraula, un home bo", assegurà el cantautor català Joan Manuel Serrat, qui es declarà "amic" de Mario Benedetti. Serrat, que posà música a poemes de Benedetti en el disc El sur también existe (1985), destacà l'immens llegat que ha deixat l'escriptor de Paso de los Toros a tot Amèrica Llatina: "Ideals de llibertat, justícia i solidaritat". Llegir un poema de Benedetti "és entrar en el món d'un mateix", apuntà l'actor argentí Héctor Alterio, qui destacà la "senzillesa i l'originalitat" del literat uruguaià.

L'escriptor ens deixa una obra rica, un petit tros de la qual es va escriure a l'Illa durant els tres anys d'exili a Mallorca (entre 1980-83). Inclou més de 80 novel·les, assaigs, contes i poemaris que mostren el compromís social i la coherència d'algú que va creure "en la vida i en l'amor, en l'ètica i en totes aquelles coses tan fora de moda". La seva poesia es va convertir en l'únic bàcul per afrontar els darrers anys, després de la mort el 2006 de la seva esposa, Luz López.