Avui som a Sant Joan
per fer-hi un bon taller
mos ho passarem molt bé
i tots molt n’aprendran
i quan d’aquí se n’aniran
tots seran uns bons joglars
i si véns tu ja ho veuràs
sortirà un bon reportatge
i ho serà com un viatge
per les pàgines del Balears
A ritme de glosa, concretament una dècima, i per escalfar motors abans de la lliçó, Felip Munar i Munar, doctor en Filologia Catalana i professor del taller de tècniques d’improvisació que començà aquest divendres passat a la Casa Museu Pare Ginard de Sant Joan, introduí els seus alumnes dins l’apassionant i complicat món del glosat. Com si d’un joc es tractàs, "una partrida de paraules", Munar s’envoltà dels cinc alumnes del taller: Pere Antoni Company, Bernat Mas i Miquel Nadal, tres adolescents companys de classe de l’institut de Sineu; un palmesà, Miquel Monserrat, que a ritme d’"A mi em diuen de Son Valls/ Ja no som cap jovenet/ però serf el cap ben dret/ malgrat 64 anys", entrà al taller disposat a "fer sortir el Miquel autèntic de rialla que duc dins"; i Margalida Munar, una santjoanera entusiasmada amb les gloses de Mateu Matas Xurí.
La lliçó començà amb alguns conceptes teòrics, com el tipus de rima o la mesura dels versos, per endinsar-se delicadament dins el món de l’oralitat, un art mil·lenari molt anterior a la forma escrita, "on es transmet la llengua", assenyalà el professor. "La glosa no és quelcom ranci i del passat", assegurà Munar satisfet amb la varietat d’edats representades entre els alumnes del taller.
Llengua viva
"Per mantenir viva una llengua cal salvar-la en tots els seus registres i la glosa és el més popular que tenim a l’illa", apuntà Munar, que ha vist revitalitzat el sector de la improvisació després de decaure fins al punt que l’Illa gaudia només de tres glosadors que ara freguen la vuitantena: Joan Planisi, Toni Socies i Rafel Roig. "Mallorca va estar a punt de perdre les seves gloses, mentre que a la Península i arreu del món proliferaven els versadores (Canàries), regueifeiros (Galícia), decimeros (Puerto Rico) i corrandistes (Catalunya). L’estat de salut de la glosa mallorquina ha millorat molt d’uns anys ençà i actualment "hi ha glosadors des de 12 fins a 60 anys, uns vint-i-cinc dels quals poden participar tranquil·lament en un combat de picat".
Algunes classes més seran les que faran falta als alumnes del taller, que començà divendres passat, per arribar, possiblement, a un dels estats glosístics més atractius pel públic: els combats de picat, "una batalla lingüística que empra com a arma només la paraula", matisà Munar. "En un combat tot és possible, la ironia, l’humor, l’absurd o la ridiculització del contrincat. Això si, tot des del més absolut respecte", conclogué el professor.
De l’improvisador "amateur" al combat
Felip Munar ha trobat una excusa magnífica per fer que tot aquell que vulgui entri de ple en l’univers de la improvisació oral cantada. Per això, ha escrit Jo vull esser glosador, un llibre recentment editat per Documenta Balear que disosa, a més d’una il·lustració de portada de mans del pintor Joan Bennàsar, de referències dels glosadors a les cançons, conceptes teòrics sobre l’art del glosat i la poesia oral improvisada i tècniques per dur a terme un combat de gloses, entre d’altres.
L’obra es divideix en cinc capítols fonamentals: Començam la tasca, el primer dia, gloses de Picat, els glosadors actuals de Mallorca i dos artícles sobre glosadors. Així i a ritme d’una glosa, Munar presenta la seva obra en la qual anima tot alquell que vulgui a improvisar, perquè "ésser glosador és una voluntat, una decisió, una manera d’entendre les persones que ens envolten i d’entendre’s un mateix", cita al primer capítol del llibre.
Rimes "tristes" com estèril o paràsit; "infelices" com fauna, que només rima amb llauna; o les fàcils, les més bones de recordar i de fer rimar, com aquelles que acaben en -at, -ada, -ar, -er o -ir, són les que repassa Munar al llarg del seu petit i útil diccionari del glosador, una obra que realitza un recorregut, de més fàcil a més difícil i d’aprenent a professional, pel "fascinant món de l’oralitat mallorquina". Jo Vull esser glosador és una obra que demostra que tothom pot aprendre el procediment de fer gloses; llavors dependrà "d’altres factors" que cadascú pugui arribar a esdevenir un bon glosador de picat.
