A molts els pot semblar que la música jazz va sempre acompanyada d’un toc de seriositat i elitisme. D’entrada, sempre cal dubtar dels tòpics, però el grup S’Arrual Jazz Mort es presenta com l’antítesi d’aquesta imatge tòpica del jazz. Proposen combinar els sons nascuts a Nova Orleans amb lletres populars i humorístiques, i solen tocar en espais reduïts on els aires de dixie i blues es barregen amb el públic.
Aquest diumenge a les vuit del vespre faran un concert gratuït a la sala Gran del teatre Principal, el primer que hi fan en quinze anys de trajectòria. El repertori parteix de la música que es feia a Nova Orleans als anys vint i es mescla amb versions d’artistes com Van Morrisson i Sting. Com explica un dels membres del grup, Toni Isern, donen un toc personal a les lletres: "Sempre conten històries i són un poc surrealistes".
Per exemple, la cançó Es conco està cantada "en pseudo-italià, que no és italià però ho pareix", i a Cargol Street xerren d’uns "alcohòlics que van a cercar caragols mentre van gats", sobre la música d’una cançó d’Sting. D’entre tots els artistes que han versionat, Jaume Sisa és l’únic amb qui han tingut contacte. Sisa va sentir la versió que fan de Qualsevol nit pot sortir el sol i "li va encantar", diu Isern.
Les entrades per al concert es podran recollir diumenge mateix a la taquilla del teatre, una hora abans que comenci l’espectacle. A banda de Toni Isern, S’Arrual Jazz Mort està format per Biel Torres (clarinet i saxòfon), Joan Torres (trombons i tuba), Alexandre Maulet (trombons i tuba), Delfí Mulet (Guitarra i banjo), Pep Lluís Victoria (contrabaix), Vicenç Fontelles (bateria) i Antoni Rian (piano).
