algo de nubes
  • Màx: 20.14°
  • Mín: 13.46°
19°

Dins el país dels sonats

El dibuixant Max s'endinsa en el món surrealista del seu amic músic Pascal Comelade amb Lo piano vermell, un llibre CD d'allò més tintinesc, irònic i divertit

Una diva del pop que cerca perpetuar-se en el tron dels hit parade, un Dalí que somia ser actor de Hollywood mentre pinta pianos seguint les seves veus interiors, Luis Buñuel rodant un film per espantar burgeses i un Enric Cassasses que dóna vida a un mossèn amb estats d’exaltació mística són alguns dels ingredients amb els quals el dibuixant Max s’apropa al món del seu bon amic, el músic Pascal Comelade amb el llibre CD Lo piano vermell.

Amb aquest títol, el dibuixant establert a Mallorca s’endinsa amb el lector al "país dels encantats", allà on viu Pascal Comelade, amb qui comparteix amistat i alguns gustos i passions. "Els dos som admiradors de Tintín, per això m’he allunyat dels meus còmics habituals i he creat una historieta d’allò més tintinesca, clàssica i d’aventures, amb personatges que ens uneixen a Pascal i a mi", apuntà Max.

Explicar allò inexplicable

Cassasses, Dalí, Pau Riba, Jaume Sisa i d’altres personatges de la cultura catalana donen vida a aquest còmic estructurat en tres parts: la mateixa historieta, d’una banda, un glossari de l’altra i un popurrí de declaracions de Comelade en diferents entrevistes que ha realitzat. "El glossari és necessari per explicar algunes de les expressions i personatges de la historieta, sobretot, pels lectors castellans. Les definicions són de Comelade, així que el que dubt és que siguin gaire aclaridores", apuntà Max conscient del llenguatge propi de les idees surrealistes del músic que defineix Jaume Sisa com a "traficant d’abstraccions" i Dalí com a "Streep-tease de mosques en patinet". El lector pot sorprendre’s una vegada més amb aquesta historia que deixa l’aparició del seu protagonista pel final. "Coneixent Comelade era bàsic que aparegués de manera concisa i fugidissa, tal com és ell", apuntà el dibuixant.

Amb els títols de les cançons del músic; la seva Enciclopèdia logicofobista, en què el rossellonès repassa la influència de la música dins la cultura catalana; els amics, i "el territori comú" com a referents, el dibuixant Max, que també té un representant a la historieta, fuig del seny i s’endinsa "en el món galàctic" de Sisa per donar vida al territori de Pascal Comelade, un enclavament on apareixen des d’animals a corda, fins al dimoni d’Algaida, la Malvasia, els bolets i tres negres mallorquins de Sóller que fabriquen taps de suro i financen una catedral construïda amb escuradents, entre d’altres. "El món que compartim Comelade i jo és l’antítesi del tradicional seny català, som els heterodoxos, els de la disbauxa", apuntà un Max que com el músic a qui dibuixa es defineix com "un artista que viu al marge del comerç i les imposicions externes".

Música i dibuix, units per Tintín

Per separat, sense veure el treball l’un de l’altre, Max i Comelade han fet el que millor saben, música i dibuix, per donar vida a un nou volum de la col·lecció MusicComics, editat per la discogràfica Blau Discmedi. Dins la mateixa sèrie de llibres s’han publicat també historietes basades en Miles Davis, Billie Holiday i Elvis Presley, entre d’altres. Lo piano vermell va acompanyat (o acompanya, depèn com es miri) del CD El Stenway a la guillotina, una dotzena de temes, amb un estil inconfusible de Comelade, que el músic nord-català va enregistrar l’any 2006 en una gira per diferents indrets de Catalunya devora la Bel Canto Orquestra. Un acompanyament perfecte i juganer (cal recordar que Comelade utilitza molts instruments de jugueta per a les seves composicions) ideal per fer una lectura de Lo piano vermell.

Precisament ahir vespre, Pascal Comelade oferí un concert a l’Auditòrium de Barcelona amb la The art Eixample of Canigó, una banda formada per Horacio Fumero, Gorka Benitez, David Xirgu i Pep Pascual. Al concert, el músic també aprofità per signar alguns exemplars d’aquesta nova aventura musical i literària. Aquest no era el primer contacte professional de Max i Comelade, ja que, el 1993, el dibuixant català instal·lat a Sineu ja il·lustrà la portada del disc Haïkus de Pianos.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.