L'emoció i els sentiments es mostren a flor de pell avui a l'escenari del Teatre de Manacor. Carta d'una desconeguda és un homenatge a l'amor més pur i més sincer de la mà d'una singular heroïna romàntica.

Jordi Puig, Carlota Olcina, Ivana Miño, Marta Marco, Josep MAria Domènech i una sempre seductora del públic Emma Vilarasau protagonitzen aquest homenatge a tots aquells que saben el que és estimar, sense esperar res a canvi. Emma Vilarasau, el rostre més conegut de l'obra, interpreta el paper de la desconeguda d'aquesta carta d'amor i de vida.

-Com definiríeu el vostre personatge a Carta d'una desconeguda? Què té en comú amb Emma Vilarasau?

-La protagonista de l'obra està desglossada en cinc personatges, que representen cinc etapes de la seva vida. Jo som qui narra la història, la dona que està a punt de morir i que s'acomiada del seu gran amor explicant-li tot el que, des d'un segon terme, ha sentit per ell. Interpret un paper molt emotiu, amb un marcat caire emocional. El meu personatge és una dona molt generosa, sobretot amb l'amor, que el dóna sense esperar res a canvi i mai no diu al seu estimat el que sent per ell. Emma Vilarasau té a veure amb el personatge pel fet que ambdues pensam que l'amor sempre és de qui estima, i no de qui espera ser estimat. També tinc en comú amb el personatge l'orgull de pensar que l'amor no es demana, hi és o no hi és, però no es pot obligar ningú a estimar-te. L'amor no es fabrica.

-Què trobarà el públic amb aquesta obra?

-Una gran història d'amor. Per això, potser l'obra crida més l'atenció a les dones, que han estat el nostre públic majoritari. Els homes que l'han vista també hi han gaudit, però les dones acostumem a ser més propenses als sentiments, a parlar-ne i a escoltar-los.

-Les companyes de repartiment també resultaran conegudes als espectadors. Creieu que influeix l'assistència de públic amb el fet que l'obra sigui protagonitzada per personatges televisius?

-Evidentment, la televisió fa que molta gent vagi al teatre i això està molt bé. Però cal dir que cada vegada hi ha un públic teatral més fidel que va a veure una obra independentment de si els actors surten o no en alguna sèrie de televisió. Tot el públic és benvingut.

-Com es duu això de combinar televisió, teatre i cinema?

-És força dur, però les coses s'han de fer quan vénen i no quan hi ha temps. La televisió implica aixecar-te prest i estudiar el guió, però el teatre requereix molta energia. Una obra teatral és un examen continu, enfrontar-se cada dia amb el públic és gratificant però implica un gran esforç. La veritat és que no em puc queixar de la meva feina, perquè, personalment, sent que val la pena aquest sacrifici.

-Quins són els projectes més actuals d'Emma Vilarasau?

-Actualment, estic centrada en la gira de Carta a una desconeguda i, a finals del mes de febrer, començ a assajar una altra obra titulada Espectres d'Ibsen. En aquest darrer muntatge treballaré amb actors de la mida de Jordi Boixaderas i, si tot va bé, l'estrenarem al teatre Romea de Barcelona el més d'abril. Probablement, Espectres passi també pel Teatre de Manacor, on ens espera el seu director, Tomeu Amengual, que ens tracta de meravella. Vull assenyalar que tots els actors estam encantats de passar per l'escenari de Manacor.

-Es parla d'una pel·lícula basada en la novel·la de Carme Riera, L'estiu de l'anglès, en la qual participaries com a actriu.

-Prefersc no dir res perquè aquestes coses duen mala sort si les dius, però és cert que existeix el projecte sobre la taula. En principi, s'havia de rodar el film basat en l'obra de Riera durant l'estiu, però ja s'ha retardat un parell de vegades i la darrera notícia que tinc és que es parla de fer-la pel mes de setembre. Tot i així, malgrat que m'encantaria participar-hi, m'agrada molt la novel·la i admir l'escriptora mallorquina Carme Riera, no sé quin personatge em proposaran interpretar.

-Per acabar, creieu que la situació del teatre a les Illes és òptima? Com pensau que podria millorar el panorama de les arts escèniques?

-No conec quin és el panorama teatral a les Illes Balears però, en general, crec que falta una mica d'ajuda institucional mitjançant una política compromesa i ferma amb el món de les arts escèniques. Les promeses són simplement això i no milloram res si aquestes no es duen a terme així com toca.