És quan falten pocs minuts per a les dotze de la nit que pareix que el món sencer s'atura. A casa es deixa de banda el sopar i a la plaça tothom emmudeix. Taxistes, bombers, metges i policies sembla que tenen un permís especial, gairebé diví, per deixar de fer feina un instant i tothom, qui més qui manco, sent una il·lusió especial. Són uns segons de silenci que aviat es trenquen. Amb quatre quarts, dotze campanades i una alegria col·lectiva. Això és el que passa la Nit de Cap d'any, aquella nit en què, ben mudats i empolainats, tots sortim a celebrar que «qui dia passa, any empeny» i que després d'un 2007 amb més o menys sort o desgràcia, ara tenim una oportunitat per tornar a començar.
A Palma, el centre neuràlgic de la festa se situà, com ja fa anys, a la plaça de Cort. No tan sols per als milers de persones que s'hi desplaçaren un any més, sinó també per als qui triaren el ritme d'en Figuera (el conegut rellotge de l'ajuntament de Ciutat) per viure el traspàs de l'any per mitjà de la televisió autonòmica de les Illes. Cort repartí entre tots els presents els dotze grans de raïm que, suposadament, ens han de donar sort el 2008, i el conjunt Pelillos a la mar va ser l'encarregat d'amenitzar la festa fins ben entrada la matinada.
Turistes vinguts d'arreu compartien la plaça amb els mallorquins i els palmesans que hi celebraven gojosos l'inici de 2008. Alguns amb cava, altres amb cervesa i, els més atrevits, directament amb begudes d'alta graduació. Amb ganes de passar-s'ho bé, els espanta-sogres, els capells de colors o els collars de hawaià es combinaven amb els elegants vestits de nit que tant se solen lluir en una nit com aquesta. Així mateix, a la plaça de Cort es podia veure qualque grup eixelebrat que optava directament per les disfresses.
Després, la celebració per donar la benvinguda a l'any 2008 es traslladà cap a altres zones de la ciutat, les més habituals per a la marxa nocturna, com són el passig marítim o la Llonja, on més d'un va veure sortir ja el sol i decidí anar a berenar de xocolata amb ensaïmades. Però si res hi ha a voler per Cap d'any són opcions de celebració. Des de la sumptuositat d'un hotel de luxe fins a la sobrietat d'un refugi de muntanya o d'un sopar a casa amb els amics de sempre. El que és clar és que la d'ahir fou una nit molt i molt llarga, una nit amb molts d'excessos, amb moltes besades i felicitacions; una nit per fer amics, per trobar parella, per trencar amb el passat. Una nit plena d'alegries i ressaques que ha donat pas a un «bon any 2008» o això és, almanco, el que dilluns a la nit tothom augurava.
