L'actor, cineasta i escriptor Fernando Fernán-Gómez morí ahir capvespre als 86 anys a causa d'una insuficiència cardiorespiratòria a l'hospital de La Paz de Madrid, on estava ingressat des de feia gairebé un mes a la unitat d'oncologia.La capella ardent de Fernán-Gómez, que segons l'informe medic morí a les 18.00 hores, s'instal·larà avui dematí al Teatro Español de Madrid en reconeixement a la seva obra i persona.

Fernán-Gómez va protagonitzar gairebé 200 pel·lícules i en va dirigir més d'una vintena. Fou escriptor i acadèmic de la Llengua, premi Príncep d'Astúries de les Arts (1995) i un dels actors més reconeguts del cinema espanyol, on obtingué set premis Goya, més que cap altre artista. Va néixer el 28 d'agost de 1921 a Lima durant una gira que realitzava per Llatinoamèrica la seva mare, l'actriu Carola Fernán-Gómez. El nadó fou inscrit en el consolat de Buenos Aires, per la qual cosa va conservar la nacionalitat argentina fins l'any 1970, que es va nacionalitzar com a espanyol.

Entre la seva filmografia hi figuren títols com Botón de ancla, El inquilino, La venganza de Don Mendo, Ninette y un señor de Murcia, El espíritu de la colmena, Mamá cumple cien años, La colmena, Esquilache, Belle Epoque, El abuelo, Todo sobre mi madre, La lengua de las mariposas o Tiovivo c. 1950. La seva carrera literària, que va començar amb la novel·la El venedor de naranjas (1961), inclou també obres de teatre com Las bicicletas son para el verano, així com també d'altres de poesia, El canto es vuelo i llibres de relats com La escena, la calle y las nubes.

En els darrers anys de la seva extensa i prolífica carrera Fernán-Gómez s'encarregà de Morir cuerdo y vivir loco, una adaptació de la segona part d'El Quijote que estrenà el 2004, un any en el qual també publicà El tiempo de les trenes. Fou just l'any següent quan el Festival de Berlín li atorgà un Os d'Or d'Honor pel còmput de la seva carrera cinematogràfica, mentre que l'homenatge dels cineastes David Trueba i Luis Alegre prengué la forma del cel·luloide en el documental La silla de Fernando (2006), on es mostrava el seu vessant més humà, divertit i enginyós a través d'una llarga conversa enregistrada a casa seva.

Divorciat de la cantant María Dolores Pradera, amb qui es va casar el 1945 i amb la qual va tenir dos fills, Fernando i Elena, Fernán-Gómez va contreure matrimoni el 2000 amb l'actriu Emma Cohen, després de diverses dècades de convivència.

«No hi ha ningú que estigui a l'altura del buit que deixa Fernando Fernán-Gómez com a actor, director i autor de guions, obres de teatre i novel·la. La seva ombra és enorme», afirmà ahir la presidenta de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, Àngeles González Sinde.

El director del Centre Dramàtic Nacional (CDN), Gerardo Vera, creu que el millor homenatge que es pot fer a Fernando Fernán-Gómez és tornar a veure la seva meravellosa interpretació a la pel·lícula Viaje a ningua parte. «Férem diverses pel·lícules junts i només tenc records entranyables d'ell. És una persona irremplaçable en la cultura espanyola, un agut escriptor, d'opinió insubornable,» afegí Vera.

El cineasta Manuel Pérez Estremera, amic de Fernán-Gómez, assegurà que l'actor «era molt més que un gran artista», i mostrà la seva admiració per ell «com a escriptor i com a intèrpret, perquè era molt autèntic». Des de la seva casa a Roma , l'actriu Lucía Bosé definí Fernán-Gómez com a «un actor extraordinari i una persona meravellosa». «Era especial per a qualsevol dels treballs que feia», sentencià.