S. BENNASAR. Barcelona

Retratar el procés d'una malaltia pot ser molt dur, però la gràcia és que permet retratar l'esperança, la il·lusió. Esperança és un mot que ofega les seves arrels en l'essència humana: l'espera, allò que ens fa humans i ens distingeix del comportament purament animal.

L'esperança és el que ha mogut la Fundació Campaner a la seva activitat solidària per atendre les nenes afectades pel noma, una cruel malaltia que provoca greus lesions facials. L'esperança és també el que mou la gent a col·laborar amb aquesta entitat, i en el cas d'un fotògraf, només són les imatges les que poden testimoniar la seva relació amb l'entitat i amb les nines afectades per la malaltia. Ara bé, demà a vespre serem tots nosaltres els que podrem ser testimonis d'aquesta relació, perquè Carles Domènec inaugura a l'Espai Mallorca No més Noma.

Domènec, col·laborador habitual de Diari de Balears a Barcelona i fotoperiodista amb una vocació especial per a la cultura i per als assumptes socials, arribà a la Fundació Campaner mogut per un esperit de fotoperiodista. «Tots els meus projectes són iguals, em mou un interès periodístic, que després de vegades deriva cap a nous formats i interessos», assegura. D'aquesta manera, Domènec volia retratar el món de les nines afectades per la malaltia que vénen de Níger a Mallorca per sotmetre's a tractaments facials de reconstrucció del rostre.

«Però en el cas de Pep Campaner i de la seva dona, un no pot fer una feina i prou. Es veu la seva feina i se'n sent admiració. Han canalitzat la pèrdua del seu fill d'una manera exemplar, que és fent el bé. I qualsevol que coneix aquest matrimoni canvia per sempre. Jo vaig sentir la necessitat de divulgar la seva feina i l'única manera que en conec és fer-ho a través de la imatge», assegura el fotògraf. Tant és així, que els beneficis obtinguts amb la venda del catàleg de la mostra aniran a parar a la Fundació Campaner, perquè pugui continuar desenvolupant els seus projectes solidaris.