El paisatge «és en si mateix una construcció cultural», una cosa que la història de l'art ha volgut plasmar de manera obsessiva. De l'obsessió sorgeixen múltiples transformacions, tant reals com fictícies. Transformacions com les que proposen Adam Chapman, Mauro Ceolin, Joan Fontcuberta, Thornsten Knaub, Scott Snibe i Carlo Zanni a l'exposició d'art digital Metapaisatges, comissariada per Pau Waelder i que acull la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.

Legible nature, de Chapman, mostra un vídeo amb «una visió de la natura com quelcom que amaga un missatge secret». L'artista ha creat un programa informàtic «que controla els moviment d'uns ocells que tracen amb el seu vol les lletres dels poemes del Manyoshu, una col·lecció de poesia del segle vuitè». També el moviment és l'essència de l'obra de Thorsten Knaub. En aquest cas, però, es tracta del mateix caminar de l'artista, que posteriorment queda enregistrat en un dispositiu GPS. La petja de Knaub, amb el projecte GPS Miró, esborra el paisatge de l'illa de la Dragonera. L'italià Mauro Ceolin s'endinsa, amb SolidLandscapes, en els entorns virtuals dels videojocs més coneguts, «no com a jugador, sinó com a pintor paisatgista». De la mateixa manera, Carlo Zanni mostra un paisatge «que es regenera constantment a partir de dades obtingudes de la web». Els índexs borsaris d'eBay, la portada de CNN.com o els usuaris d'internet, són els elements amb els quals aquest artista virtual crea eBayLandscape. Scott Snibe «explora els límits de l'espai personal» a Boundary Functions, creant una instal·lació interactiva sobre l'espai habitat. Orogénesis, de Joan Fontcuberta, reinterpreta pintures paisatgístiques de Dalí i Pollock amb un programari que crea simulacions 3D.