algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
11°

Recuperen un retaule de sant Bernat del XV que va pertànyer a la família Oleza

La peça és ara del Museu de Mallorca i va ser creada per a l'església de Santo Domingo

94244

Maria Dols treballa sobre les peces laterals del retaule.

Un retaule de sant Bernat, sant Nicolau i sant Antoni Abat originàriament instal·lat a la capella de la família Oleza, en el desaparegut convent de Santo Domingo de Palma, és una de les darreres peces que el Museu de Mallorca està restaurant.

Després de diversos intents i gràcies al concurs públic que bianualment organitza el Ministeri de Cultura, li ha tocat el torn i un equip de restauració l'està recuperant per poder-lo exhibir a l'esmentat centre museístic. Es tracta d'un retaule del voltant del segle XV i la seva autoria s'atribueix al gran mestre Rafael Mójer. Anys enrere va ser exhibit a l'antic Museu Provincial de Belles Arts instal·lat a la Llonja i va ser objecte d'alguna restauració que, en paraules de Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca, «no va ser massa afortunada perquè s'hi van fer desaparèixer parts importants de la peça». «Des del punt de vista històric i artístic és molt important i fins ara no l'hem pogut veure en la seva totalitat», explicà la directora del centre museístic. Un cop finalitzades les tasques de restauració del conjunt del retaule, que consta d'una taula central, íntegrament restaurada, dues de laterals, una taula cimera (de dalt) i una predel·la (a baix), caldrà valorar-ne una solució museística que permeti la seva «correcta conservació i lectura històrica, alhora que una bona solució estètica», indicà Palou.

Verena Vidal i Maria Dols són, amb el seu cap, Alfredo Àlvarez, de l'empresa Glaukos, les responsables de les tasques de restauració d'aquesta singular peça gòtica. «La nostra tasca se centra en la neteja i la conservació de la matèria original. És a dir, respectam l'efecte del pas del temps en la peça, però reintegram les llacunes per exemple cromàtiques a fi que l'observador pugui fer una lectura global del retaule».

El mateix equip de restauració s'encarrega també de la «reconstrucció» d'un fresc que data de finals del segle XIII o principis del XIV que es va trobar cap al 1990 davall diverses capes de paper en una de les habitacions d'una casa del carrer Molineros. El seu valor es deu a la decoració estucada que presenta, amb motius lineals i policromats. «En aquest cas, la restauració serà una mica dificultosa perquè s'ha de fer discernible i el conjunt de la peça no es conserva en gaire bon estat», explicà Vidal. El pressupost total de què disposa el Museu de Mallorca per destinar al projecte és de 93.137 euros, que provenen del Ministeri de Cultura.

En un futur, el mateix equip té previst restaurar l'antiga porta de fusta de l'església de Santa Eulàlia, que es manté en dipòsit al Museu de Mallorca perquè és propietat de la Societat Arqueològica Lul·liana. Es tracta, com explicaren les restauradores, d'una portassa de fusta policromada del s.XIV d'una gran bellesa que es conserva en bon estat.

Així mateix, el museu vol restaurar una singular arca de novia que data de principis del segle XVI i que és al museu també com a dipòsit de la Societat Arqueològica Lul·liana. El petit cofre es troba en bones condicions de conservació, però caldrà fer-hi molta feina per eliminar la pintura afegida en reformes anteriors.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.