NICO BRUTTI. Palma.
Ara que tot ha acabat, Tutu-Pa inclòs, i ressona alguna traca a la llunyania; quan el fum de la pólvora i la seva olor acre es mantenen en l'aire de la matinada, gairebé l'alba; l'escenari en silenci i buit, el mar de l'altre costat del carrer i la Seu com un mastodont adormit, un fil amb prou feines audible s'escampa pel Parc de la Mar com una suau brisa que recorda una vella cançó, aquella que fa molt temps va compondre un català per evocar per sempre la nit màgica, la del solstici d'estiu.

Però abans que totes aquestes sensacions quedassin allà, va haver una festa que es va encarregar de donar-li llustre, so i alegria a la nit de Sant Joan.

Devers les vuit va començar oficialment la revetlla de Sant Joan. Tallers infantils que confeccionaven mocadors pintats per al·lots, mentre el ball de bot era rigorosament ballat per famílies senceres, amics i veïns que es trobaven a la pista mateixa. Al Mayurqa animava la vetllada, recreant el seu repertori bonic de cançons populars amb gran mestria. De sobte es van apagar els llums i es van encendre els dimonis. Correfoc i del bo, deixat en expertes mans com els de Foktoria de Por, Dimonis d'Alaró i Na Marranxa.

Cap a les onze i busques, i amb moltíssime gent al Parc, els Rock & Press es van encarregar de fer girar el dau per donar-li una mica de desenfrenament a la multitud. «La P amb la P», «Mallorca VIP» o «Puto Guiri» van ser alguns dels demolidors temes qüestionadors que van passejar en el seu intens show.

Els xilens La Mano Ajena van fer que la nit i la gent adquirissin vertader protagonisme. Es va ballar i es va gaudir al compàs de danses sefardites, cançons tradicionals de l'Europa de l'est, joropos veneçolans, un poquet de dixie barrejat amb aire de tango,... Un set fantàstic per a un moment únic.

El seguiren La Gran Orquestra Republicana, vells coneguts del públic. Es van mostrar frescs, divertits, aparatosos i desinhibits, desplegant un set cada vegada més ballable i mogut, al punt que molts concurrents van pujar a l'escenari.

La nit ja era matinada quan els Tutu-Pa van donar el toc final a la revetlla. Com en aquella vella cançó del cantautor català, aquell fil musical, aquesta fragància subtil deia més o menys: anam baixant la costa, que dalt al meu carrer s'ha acabat la festa.