X.R.Palma.
El pintor mallorquí Pere Capellà participa en l'exposició Tres illes, tres pintors a l'Espai Mallorca de Barcelona, amb 20 aquarel·les, al costat de Ricard Bofill, d'Eivissa, i Llorenç Pons Moll, de Menorca. La mostra s'inaugura avui a les 19.30 hores.
Les pintures escollides per Capellà han estat les més recents i representatives de la seva obra. S'han realitzat amb la tècnica de l'aquarel·la, en petit format, i representen personatges i animals captats en la seva vida quotidiana.
Per dibuixar aquests personatges, no recorre a models ni a fotografies, sinó a la memòria. «Són fets per mitjà dels records, és un exercici d'imaginació», declarà. «Són inventats: per crear-los, m'inspir en les meves vivències i percepcions, en les persones del carrer, però també en objectes, paisatges o audicions», explicà aquest artista.
Per a ell, la pintura suposa una recerca en l'imaginari propi. «Les aquarel·les representen allò que hi ha, allò que hi havia, però també allò que simplement hi podria haver», en paraules de Capellà. Amb aquests retrats, aquest creador mallorquí fa una «barreja del temps», del passat i del futur viscuts, fruit d'un exercici de memòria i d'expressió.
Tal vegada per aquest caràcter fluctuant del record, el pintor utilitza l'aquarel·la. «De vegades pint amb altres tècniques, ja siguin olis o acrílics. Em serveixen per complementar la meva feina amb l'aquarel·la». Tanmateix, Capellà no es veu casat amb aquesta tècnica. «Allò important són les idees, no el llenguatge que s'hi utilitza», manifestà. «El debat artístic ha de versar sobre el contingut, i no sobre les tècniques».
Les seves obres parlen de la vida privada, de la quotidianitat. «Cerc la reflexió de la identitat, que l'espectador es plantegi on comença allò col·lectiu i allò personal», afegí.
«M'interessa allò humà, i per això els personatges apareixen sense fons», aclarí el pintor. Allò primordial dels paisatges, segons Capellà, «és la petjada humana que tenen», i «mostrar els personatges sense fons permet que l'espectador s'hi representi situacions, fins i tot paisatges». Una «descontextualització» que «interroga» i obliga a imaginar. «Algunes persones que han vist les obres han cregut que hi veien persones conegudes», comentà.
L'artista confessà que realitzà aquestes pintures per a ell mateix, per no «oblidar» allò viscut i imaginat de la seva pròpia experiència. «És com un dietari», comenta Capellà. Però un cop creats aquests personatges, «es mereixen ser exposats perquè, una vegada feta, l'obra ja no és teva».
