La Conselleria de Territori del Consell de Mallorca anunciarà a principi del 2006 l'ampliació de la campanya d'excavacions a l'antiga ciutat de Bocchoris, ubicada a la finca de Bòquer (Pollença). Després d'haver romàs enterrada des del segle IV aC, l'estiu passat en sortiren a llum les primeres estructures d'edificacions i de paviments.

Segons explicà el director insular de Patrimoni, Joan Mas, des del seu departament volen impulsar la investigació d'aquest indret, ja que segons els primers indicis té «potencial arqueològic».

D'acord amb els plans prevists, les excavacions, que l'any passat dugueren a terme els arqueòlegs Josep Merino i Magdalena Estarellas, començaran a principi del 2006 i duraran «més temps» del que és habitual en una campanya estiuenca, que no sol passar d'un mes. A més, es podrien realitzar en el marc del programa europeu Coultourest, impulsat pel Patrimoni del Consell.

Quant a les dades referents a Bocchoris, recordem que es tracta d'una ciutat indígena o autòctona l'ocupació de la qual es pot datar entre el segle IV abans de Crist i el III després de Crist. L'assentament primitiu, que era talaiòtic, visqué un procés intens de romanització després de la conquesta de l'Illa pels romans, amb els quals convisqué firmant tal vegada pactes de no-agressió. De caràcter molt diferent del de Pollentia (Alcúdia), fundada per Roma, ambdues existiren de manera paral·lela.

L'estiu passat, els especialistes, amb ajuda d'una quinzena d'estudiants, hi efectuaren la primera prospecció. A més de restes ceràmiques, els serví per trobar estructures de murs que corresponen als estrats finals d'ocupació de la ciutat.

Segons comentava ahir Merino, tornar a excavar-hi amb més temps significaria poder aprofundir en la investigació. D'acord amb la seva experiència, quan les campanyes són curtes els arqueòlegs han de dedicar massa hores a la neteja del terreny i dels nivells superficials, cosa que impedeix arribar més enllà en l'estudi i en les anàlisis i tenir-ne una perspectiva adequada. L'objectiu per al 2006 és conèixer l'evolució de la ciutat i la seva relació amb Roma.

La seva extensió devia ser de gairebé 15.000 m2 i les fonts històriques en donen testimoni. A més, en el segle XVIII, l'any 1765, i en el segle passat el 1951, es descobrí una Tabula patronatus amb inscripcions que parlen d'aquest enclavament i es refereixen a uns possibles caps, personatges importants de l'imperi romà, que els habitants de la ciutat degueren requerir perquè els representassin a la metròpoli.

La possible troballa d'un jaciment important després de l'excavació suposaria no tan sols avançar en el coneixement del passat, sinó també la promoció turística i cultural de la zona, com succeeix amb la ciutat romana de Pollentia.