G.MAS/M.T. Cala Millor.
L'Obra Cultural Balear celebrà, durant la vetlada d'ahir, la seva Nit de la Cultura a Sa Màniga, a Cala Millor, una vetlada en el transcurs de la qual es lliuraren els XIX premis 31 de Desembre.

Amb uns objectius molt clars: en primer lloc, promoure la unitat de la llengua catalana i cohesió social mitjançant l'idioma; i en segon, retre homenatge a Guillem d'Efak (1929-1995) en el desè aniversari del seu traspàs. L'Obra va aglutinar una àmplia representació de la societat illenca, que omplia l'auditori de Sa Màniga. Moltes altres persones varen poder seguir la gala gràcies a la retransmissió que en féu, en directe, TV3.

De la mà dels presentadors Núria Soler i Jaume Oliver, es va anar desgranant el contingut musical de la vetlada, sota la direcció artística d'Antoni Parera Fons. El baríton ciutadellenc Joan Pons, la Capella Mallorquina, Lloll Bertran, Joan Miquel Oliver, Cap pela i Joan Martorell foren les veus cantants d'una nit de fort contingut nacionalista.

En el seu discurs, el nou president de l'OCB, Jaume Mateu, va apel·lar a la unitat de la llengua i la cultura catalanes en dir que «contra tot intent de ridiculitzar, minimitzar o anorrear sense complexos el prestigi a bastament demostrat de la nostra cultura, la catalana, hem de cloure barres i aixecar la veu. Per dignitat, és clar. Per honra i orgull, naturalment. Hem de resistir i acarar les envestides i les agressions des de la fermesa que comporta el coneixement de la nostra identitat i les conviccions que se'n deriven».

Mateu continuà dient que «hem de ser contundents en la resposta a totes les escomeses que denigren la nostra realitat amb el convenciment que l'esforç no serà en va perquè, com a poble, ens assisteix la lletra i l'esperit dels drets més elementals i universalment reconeguts».

El president parlà que «l'expressió més ferma d'acollida responsable significa no amagar al nouvingut la nostra realitat com a poble, l'expressió pública dels nostrets trets que es materialitza, fonamentalment, en la nostra parla. És clar que dedicarem tots els esforços que calguin perquè l'aprenguin. Tanmateix, si no adopten el nostre parlar propi com a llengua de relació, la seva integració en aquesta terra mai no serà plena».

Fins a quatre missatges va llançar Mateu. En primer lloc, als socis de l'Obra: «Treballarem de valent, colze a colze, mans closes com sempre hem fet en els moments més compromesos». Els ciutadans de les Illes foren citats en segon lloc: «S'ha acabat el desconcert. És hora de tornar al tall de feina i de fer pinya amb l'Obra». Aquest missatge també va ser el mateix que llançà a entitats i organitzacions cíviques: «Tots hem d'extremar el zel en la protecció, el respecte i la promoció del nostre patrimoni, dels nostres espais relacionals i de les nostres empremtes d'identitat».

Finalment, Mateu dedicà el darrer missatge a unes institucions a les quals no s'adreçà directament, com si sabés que no l'escoltarien: «A les institucions els hem de recordar que la llengua que encara avui necessita de la seva acció favorable és la pròpia, la llengua catalana. I també que volem un estatut digne que expressi fidelment la nostra cara i els nostres ulls».

El nombrós auditori reconegué el nou president amb un aplaudiment ben tancat. Entre les persones que formaven aquest auditori cal fer esment del batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, que exercia d'amfitrió; el director general de Política Lingüística del Govern, Miquel Melià; el conseller de Política Lingüística del Consell, Miquel Julià. De l'Obra destacà la presència de l'expresident Antoni Mir; Ferran Gomila, expresident de la Gestora, i de Josep Melià Ques.

El món de la política estava profusament representat amb Valentí Valenciano, Teresa Riera, Mercè Amer, Aina Rado (del PSOE tots ells); Biel Vicens, Jaume Sansó, Nanda Ramon, Pere Muñoz, Antoni Alorda, Damià Pons, Maria Costa (del PSM) o Cecili Buele (ERC). Jaume Corbera, Joan Mas i Gabriel Bibiloni eren alguns dels destacats membres de la Universitat. Miquel Serra, director de Diari de Balears; els pares Antoni Vallespir i March, acompanyats per Assumpta Renom, del moviment veïnal, foren alguns dels assistents a la gala.