El filòsof, sociòleg i assagista Julián Marías Aguilera, que va morir ahir als 91 anys, amic i deixeble d'Ortega y Gasset, seguidor i estudiós de la seva obra i la seva «raó vital», era un intel·lectual liberal que «mirava a la vida» i que va escriure més de seixanta llibres.

Nascut a Valladolid el 17 de juny de 1914, Marías es traslladà als cinc anys amb la seva família a Madrid, on cursà batxillerat a l'institut Cardenal Cisneros, i Filosofia i Lletres a la Universitat Central, llavors situada al carrer de San Bernardo, en la qual es llicencià i on obtingué també el doctorat.

Era un moment, els primers anys trenta, en què aquesta facultat, que ell considerava la millor d'Europa, tenia professors com Xavier Zubiri, José Ortega y Gasset, Julián Besteiro, José Gaos i Manuel García Morente.

A Ortega el conegué el 1932, en fou deixeble i amic durant 23 anys, i a la seva mort escrigué més de mil pàgines sobre la seva obra. Fundà amb ell l'Institut d'Humanitats de Madrid, la direcció del qual va exercir més tard, i amplià i actualitzà la seva idea de la «raó vital».

Gran estudiós, també, d'Unamuno, conegué el 1931, a la Universitat, qui seria la seva dona des de 1941, Dolores Franco Manera, amb qui va tenir quatre fills -Miguel, Fernando, Javier i Àlvaro-. La seva esposa morí el desembre de 1977.

Marías col·laborà a la revista Cruz y raya, en la qual el 1934 van aparèixer els seus primers treballs, i entre 1935 i 1936 va ser redactor dels Cuadernos de la Facultad de Filosofía y Letras.

A començaments dels cinquanta, i després de «ser vetat» per accedir a la càtedra que Ortega y Gasset havia deixat vacant, Marías va impartir cursos, com a professor convidat, a les universitats de Califòrnia, Harvard, Yale i Puerto Rico, com també en altres importants centres culturals a l'estranger. L'octubre de 1964 va ser elegit membre de número de la Reial Acadèmia Espanyola, per ocupar la butaca «S».