Joan Punyet, nét i hereu de Joan Miró, contestà ahir les preguntes que li formulà aquest diari sobre el seu malestar pels vestits dissenyats per la modista Àgatha Ruiz de la Prada a partir d'obres mironianes. La modista sabia que la Successió Miró, titular dels drets d'imatge i d'autor, s'oposava al seu projecte. Tanmateix, el tirà endavant i l'exdirector del IVAM, Kosme de Barañano, autoritzà la impressió d'un catàleg amb els vestits. La setmana passada, la Successió Miró demanà a l'Institut Valencià d'Art Modern -IVAM- que retiri de manera immediata el llibre, i està pendent que la seva directora actual, Consuelo Ciscar, doni una resposta.

L'edició d'aquests catàlegs fou contestada per artistes valencians, que consideraren una «tudadissa» que aquests doblers es dedicassin a difondre els dissenys de De la Prada.

-Què us sembla la reacció d'Àgatha Ruiz de la Prada arran de les acusacions formulades per la Successió Miró, sobretot quant a l'intent de justificar-se amb una suposada autorització, o encàrrec, de l'exdirector de la Fundacio Miró, Aurelio Torrente.
-Crec que no és una reacció gaire elegant. El mes de maig, nosaltres li havíem advertit per carta certificada que volíem que retiràs immediatament totes les deformacions de l'obra mironiana aplicades als seus vestits, i no rebérem mai cap resposta. Això ens va fer pensar d'una manera sorprenent que havia tergiversat la realitat, perquè nosaltres ho tenim to escrit: tota la documentació verifica explica i subratlla que no hi ha hagut cap confusió i, per tant, no hi ha hagut cap polèmica per part nostra. Per ventura, per part de la senyora Ruiz hi ha hagut una intenciò de deformar la realitat.

-Estau dolguts?
-Ens ha fet molt de mal, i per aquesta raó demanàrem ara fa una setmana per escrit la retirada del catàleg de l'IVAM. Consideram que hi surten còpies bastes i extremadament perilloses, perquè trivialitzen d'una manera explícita l'obra del meu avi, Joan Miró, i això no es pot permetre ni a ella ni a ningú.

-Què més pensau fer?
-Tenim consensuada, per al mes de setembre, una reunió amb la directora de l'IVAM, Consuelo Ciscar, perquè volem asseure'ns amb la senyora Ruiz de la Prada i amb el senyor Kosme de Barañano, per tractar d'aquest tema i per posar punt final a aquesta tergiversació de la realitat que nosaltres no podem acceptar ni acceptarem mai de cap de les maneres, perquè això va molt més enllà de la família Miró o de la Successió Miró; perquè toca un artista universal de l'alçada de Joan Miró. Nosaltres no ho podem permetre, perquè tenim l'obligació moral que això no vagi endavant.

-Una possible solució implica la retirada del catàleg, evidentment.
-Això s'ha fet tàcitament, fa una setmana, i s'ha exigit per escrit la retirada immediata del catàleg de la senyora Ruiz de la Prada publicat per l'IVAM.

-En tota aquesta polèmica, a vosaltres sempre se us ha fet com una mica de menys, a l'estil que «estan mal aconsellats» o «a qui tenen al darrere és a Pere Serra», pel fet d'haver difós la notícia. No pensau que hi ha un ànim ofensiu reiterat i continuat?
-La meva visió personal d'aquesta polèmica és que no hi ha polèmica, sinó una tendència a deformar la realitat. I això és una llàstima, perquè nosaltres hem actuat sempre amb bona voluntat, som una Successió conscient que tot s'ha de fer per escrit, amb certificat de rebut i amb correu certificat per burofax, que tot tingui la seva documentació pertinent. I ho repetesc, no hi ha cap polèmica per part nostra: tot és demostrable, perquè en tenim tota la documentació. I ho repetesc, ens fa mal aquesta tergiversació de la realitat per part de la senyora Ruiz de la Prada. En qualsevol moment, podem treure els documents que ho testifiquen.

-Creis que la senyora Ruiz de la Prada, com a dissenyadora o artista, com de vegades es presenta, té consciència que ha incorregut en uns fets que són lamentables?
-És a ella, que se li ha de demanar això. Tenim la documentació que pot provar que s'ha excedit i que no actua d'una manera respectuosa ni legal amb el nom de Joan Miró.

-En tot cas no us hauria demanat autorització, si no l'hagués de menester.
-L'any 2000, ens va fer una petició per realitzar aquesta exposició, i nosaltres, el mateix any i en una carta firmada per la meva mare, el meu germà Emili i jo mateix, li denegàrem l'autorització. Li ho repetírem constantment perquè no volíem que es fes. I he vist que ens ha copiat i ha volgut apoderar-se d'un patrimioni cultural que no li pertany, perquè es propietat de la Successió Miró.

-El senyor Kosme de Barañano afirma que no tenia constància de la negativa de la família Miró. A mi em sembla que per força sí, que en tenia, de constància.
-L'única constància que hauria pogut tenir el senyor De Barañano és la que li hauria fet arribar la senyora Ruiz de la Prada. Una de dues: o la senyora Ruiz de la Prada li amagà la negativa que nosaltres li férem arribar per correu certificat, o simplement és que era conscient que hi havia la negativa i es pemeté el luxe, simplement, de publicar un catàleg sense el nostre consens.

-En un article d'opinió publicat en el diari «El Mundo» fa uns dies, el senyor Kosme de Barañano feia una justificació intel·lectual dels dissenys de Ruiz de la Prada, en el sentit que la història de l'art és plena de còpies als grans artistes. Què us ha semblat?
-El senyor Kosme de Barañano simplement intenta defensar, amb una sèrie de teories històriques, l'apropiació indeguda d'una obra artística per una dissenyadora de moda. I la senyora Ruiz de la Prada no es pot emparar mai en les defenses del senyor De Barañano, perquè ella sap perfectament que actua d'una manera «parasitista», és a dir, que s'apropia un patrimoni que no li pertany. I Kosme de Barañano va fer una explicació des del meu punt de vista historicista i barroca, però que intentava sortir per la tangent del problema i desviar-se del fons de la qüestió, que és el dret sobre la propietat intel·lectual de l'obra de Joan Miró, que la senyora Ruiz de la Prada ha utilitzat d'una manera il·legal que nosaltres no podem permetre.