algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
23°

Palma redescobreix l'itinerari «físic i espiritual» que Camus realitzà el 1935

Un col·loqui tancà el programa que ha mostrat la relació de l'escriptor amb les Illes

72288

La ruta s'aturà al claustre de Sant Francesc, on Camus trobà un espai de descans i reflexió.

P.GIMENEZ.Palma.
L'any 1935, un jove Albert Camus, només comptava amb 22 anys, arribava a Mallorca per retrobar-se amb la seva esposa Simone Hiè. L'estada de qui 22 anys després fou guardonat amb el Nobel de Literatura va ser breu, però els dies que va passar a Palma els va aprofitar per rastrejar la ciutat, en la qual trobà un ambient que el convidà a viure una mena de refugi espiritual.

Aquest va ser un dels primers viatges que l'autor de La pesta i Cal·lígula va fer fora d'Argel i en deixà constància als seus quaderns de notes i, més tard, al llibre L'envers et l'endroit. El programa Albert Camus i les Illes Balears ha descobert durant aquests dies als ciutadans de Palma, a través de diverses activitats, els vincles de l'escriptor amb l'Arxipèlag balear. Ahir matí, els responsables del projecte i alguns dels ponents que el vespre van participar a un cicle de conferències entorn la figura i l'obra de l'autor, van tractar de reproduir la ruta que portà a Camus descobrir Palma. Fou un recorregut més espiritual que no pas físic.

Guiat per Cathérine Fousnaquer, el grup, al qual també s'hi sumà la tinent de batle de Turisme, Francesca Bennàssar, i la presidenta de la Fundació Reencontres Mediterranées Albert Camus, Andrée Fosty, començà el recorregut als carrers cèntrics que envolten la Catedral. Sense gaire esforç s'arribà a la Seu. Així com recull al seu primer quadern, el filòsof francès -vinculat també a les Illes pels seus antecedents familiars menorquins- visità el temple gòtic. Només una breu anotació, «obra d'art i mal gust», testimonia la impressió que la Seu va causar a l'escriptor. El professor Antoni Vicens, expert en l'obra de Camus, explicà la seva teoria que defensa que la frase del novel·lista té una doble lectura. D'una banda, quan Camus escriu 'obra d'art' estaria referint-se a la «fàbrica gòtica, al temple com a obra arquitectònica», mentre que 'el mal gust' podria fer referència a la impressió que li causà la visió de «la polèmica intervenció que Gaudí» havia escomès a principis de segle. Camus, que anys més tard desenvoluparia una obra caracteritzada pel seu estil vigorós i concís, no va fer cap altre comentari sobre la Catedral. Així que, com ell, el grup tornà als carrers del centre i arribà fins a Can Oleza.

El pati del palau barroc del XVII fou l'escenari on Vicens realitzà la lectura d'un fragment del capítoAmor a la vida, del llibre L'envers et l'endroit, en el qual Camus «explica l'estat màgic i espiritual que experimenta en aquests carrers». Segons l'opinió de Vicens, aquestes frases denoten «un estat de contemplació i misticisme inusitats per part de Camus, que li van permetre obrir els sentits fins al punt de sentir les olors de l'ombra i percebre l'olor del silenci». Un altre lloc on Camus trobà refugi espiritual va ser el claustre de Sant Francesc, últim punt de la visita. Vicens llegí el passatge en què l'autor francès es recrea en les sensacions i els sentiments que li produïren la visió del lloc i que resumeix a una frase: «allà estava tot el meu amor a la vida».

L'horabaixa, durant la seva intervenció al cicle de conferències que se celebrà a l'Estudi General Lul·lià, Vicens aprofundí en aquest itinerari espiritual que Camus visqué a Palma, mentre que Josep Pons explicà anècdotes relacionades amb Les arrels menorquines de Camus. Josefina Salord, Jean Jacques Jordi i Hélène Rufat, per la seva banda, van aprofundir en altres aspectes de la vida i l'obra del Nobel.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.