La crítica internacional i el jurat oficial coincidiren enguany: els tres guardons més importants de Canes -la Palma d'Or, el Gran Premi i el dedicat al millor director- foren de manera respectiva per als germans Dardenne, Jim Jarmusch i Michael Haneke.

L'enfant, dels belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne, és una cinta que a través d'una exemplar economia de mitjans, de pretensió i de retòrica, ens mostra les peripècies d'un jove bastant innocent que es guanya la vida cometent petits robatoris i de la seva al·lota i el seu petit fill.

La nord-americana Broken Flowers, de Jim Jarmusch, que ha guanyat el Gran Premi, és una altra mostra de bon cinema. En aquest cas, un irònic i contingut Jarmusch ens explica la història d'un seductor en decadència que rep una carta misteriosa en la qual una dona desconeguda li anuncia que tingué un fill seu, denou anys enrere.

Quant a la cinta francesa de l'austríac Michael Haneke, Memòria ràpida de trebal, és una obra misteriosa que s'articula com a metàfora de l'existència d'un home que oculta un secret.

El nord-americà Tommy Lee Jones, director i protagonista de The Three Burials of Melquiades Estrada ha obtingut dos guardons, el d'interpretació masculina, per a ell mateix, i el de millor guió per al mexicà Guillermo Arriaga. Es tracta d'una cinta que explica una revenja però que, alhora, és plena de bondat i de bones intencions.

Quant al premi d'interpretació femenina, la guardonada ha estat Anna Laslo, actriu de Free Zone, de l'israelià Amos Gitai, una cinta que analitza el conflicte araboisraelià des d'una polèmica perspectiva econòmica.

Per acabar, la xinesa Shanghai Dreams, de Wang Xiaoshuai, que ha guanyat el premi del Jurat, és una obra bastant simple que no ha rebut gaires lloances de la crítica internacional.

Els guanyadors de la Palma d'Or, després de la projecció del seu film, assenyalaren que la idea se'ls acudí l'any 2002, durant el rodatge del seu film anterior, El fil. «Durant el matí, l'horabaixa i el vespre -declararen- vèiem passar una dona jove amb un cotxet on dormia un nounat. Ella no semblava que tingués cap destinació fixa, sinó que es limitava a empènyer el cotxet».

«Després, pensàvem sovint en aquesta jove i en el bebè adormit i, sobretot, en la persona que no anava amb ells, el pare del petit. L'absent s'anà convertint en el protagonista de la nostra narració. Es tracta en definitiva d'una història d'amor i també de la història d'un pare», manifestaren.

Els germans Dardenne han rodat nombrosos documentals i, entre els seus llargmetratges de ficció més coneguts, hi figuren La promesa, Rosetta i El fil.< L'enfant és un film subtil, fet amb vertadera emoció, que destaca com un diamant en aquest certamen en el qual abunden l'oripell i l'aplicació de les fórmules fredes a films sense sentit.

En la cinta de Jarmusch, les pressions d'un amic i la curiositat impulsen el protagonista a visitar les quatre o cinc dones amb les quals es relacionà en aquelles dates ja tan llunyanes per investigar si cap d'elles pot ser la mare del seu fill.