NURIA ABAD.Palma.
Més de set mil espanyols van ser tancats al camp de concentració de Mauthausen entre 1939 i 1945. S'estima que només uns dos mil van sobreviure i en queden vius poc menys d'un centenar per contar-ho. Els seus testimonis descriuen a Más allá de la alambrada: la memoria del horror, en paraules del seu director, Pau Vergara, «el tràgic destí que els esperava després de la seva derrota a la Guerra Civil espanyola i el seu pas per la Segona Guerra Mundial sota el comandament de l'exèrcit francès».
Coincidint amb el seixantè aniversari de l'alliberament de les forces aliades, i després d'haver rebut una càlida acollida en cites com la Seminci de Valladolid, el Festival Internacional d'Uruguai i de Festrioa (Portugal), el documental que suposa el debut a la gran pantalla del realitzador s'estrena avui als cines Porto Pi, a més d'a València, Bilbao, Barcelona, Sant Sebastià i Madrid.
El film «ret un merescut homenatge als més de cinc mil republicans que van morir en un dels llocs més terribles de la humanitat, com també als supervivents» amb l'objectiu «no tant de posar èmfasi en dades i dates històriques, sinó de mostrar les vivències personals, un fresc humà contat en primera persona pels protagonistes». Un altre dels propòsits, segons Vergara, «és recuperar la memòria sobre un episodi que la làpida del franquisme enterrà».
Más allá de la alambrada va començar a rodar-se fa més d'un any a València, Alacant, Barcelona i Madrid, on es van realitzar diverses entrevistes a supervivents. Posteriorment l'equip es traslladà a Àustria i va rodar a Mauthausen, Gusen -lloc on van ser liquidats la majoria d'espanyols- i el castell d'Hartheim. Després d'analitzar el material gravat, també van viatjar a París, Tolosa, Montpeller i Perpinyà, «on resideixen alguns dels deportats que no tornaren per la dictadura».
