Les formes emprades per l'Institut Ramon Llull per anunciar dimecres passat a la fira internacional del llibre de Frankfurt que Catalunya seria la convidada d'honor del 2006, amb una roda de premsa en la qual no hi fou present ningú de l'Institut d'Estudis Baleàrics, no va deixar indiferent el món de la cultura illenca ahir, que va mostrar diferents posicionaments sobre la qüestió.

«L'Institut Ramon Llull ha cuidat molt poc les formes i ha tengut molt poca classe en adjudicar-se tot els mèrits a Frankfurt. Queda clar que hi ha una sola literatura promocionada per dues administracions i esperem que en el futur guanyi el seny. Aquesta imatge no és gens bona de cara a l'exterior perquè les divisions no són bones. Esperem una rectificació per part seva, i esperem que sigui una bona oportunitat per als editors i escriptors», explicà l'escriptora Maria de la Pau Janer.

La vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Antònia Vicens, va explicar que «durant anys la ruptura amb l'Institut Ramon Llull ens farà mal i serà molt difícil que vagi endavant. Les institucions ham mostrat molt poc respecte als creadors i no els cuiden com als països cultes, quan som els que donam categoria a un país. Mai no s'havia d'haver trencat amb l'Institut, però el cert és que per a molts escriptors la nostra capital és Barcelona i ens relacionam molt més allà i ens sentim representats pels catalans».

L'escriptor Antoni Serra va dir que «jo som totalment contrari a tota la mutilació cultural, propi de l'imperi aznarista descendent del franquisme».

El professor de la UIB, Jaume Corbera, va dir que «és una política lamentable la del trencament amb l'Institut Ramon Llull i ara resulta que en el primer acte ja hi ha friccions. No sé on anirem a parar, però la culpa és dels dos, ara només cercaran la rivalitat».

Per a l'editor Lleonard Muntaner, «és un error molt greu que confirma que si nosaltres no ens defensem per nosaltres mateixos no ho farà ningú. Amb els catalans podem ser germans i cosins, però a l'hora de la veritat cadascú a ca seva i els cans a Son Coll. Si no som una cultura forta amb identitat i entitat ningú ens treurà les castanyes del foc».

El conseller del PSM Antoni Alorda va dir que «només hi hauria d'haver un sol interlocutor, però allò important és que la convidada d'honor és la cultura catalana».

El president de l'OCB, Sebastià Frau, assegurà que «el fet de les entrevistes per separat reflecteix la manca de coordinació i la necessitat d'establir ponts de coordinació permanents entre les dues institucions».

L'escriptor Gabriel Florit va assegurar que «sempre que el resultat sigui positiu, la via concreta per aconseguir-ho és secundària. No importa qui es pengi les medalles. Ens hem de centrar en les coses importants i no en el politiqueig».

La presidenta de la Societat Arqueològica Lul·liana, Maria Barceló, va dir que «em sap greu que s'hagi romput l'Institut Ramon Llull, perquè la cultura calana és una i els esforços d'anar junts fan que s'aconsegueixin coses més importants, però si hi ha un Institut nou, esperam que compleixi la tasca de projectar la cultura en el sentit més ampli».

Per al president de l'Associació independent de galeristes, Joan Oliver «Maneu», el que ha passat és «un provincianisme superior que es veu en l'actitud dels catalans. L'IEB s'apunta al que toca apuntar-se».

L'escriptor Pere Morey Servera digué que «aquesta gent tan ufana i superba s'està fregant les mans, perquè ja creix la zitzània que sembraren en el moment en què assoliren de treure les Balears de l'Institut Ramon Llull, que és el nostre espai natural».

El cantautor Antoni Roig va dir que «veig molt malament el que ha passat a la fira de Frankfurt. No sols és un problema de Govern sinó de la Generalitat, que haurien d'anar plegades i també amb la Generalitat valenciana».