J.C. Palma.
Les jornades sobre l'Impacte de les noves tecnologies a l'art actua van rebre ahir l'assistència d'un nombrós públic, a l'auditori del museu d'art modern i contemporani Es Baluard, interessat en la controvertida relació dels avenços de la ciència aplicada a les mostres artístiques contemporànies. Un debat que comptà amb les ponències del professor d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona Martí Peran i el poeta i historiador d'Art José Corredor-Mateos.

Hi participaren també la directora del museu, Marie Claire Uberquoi, que presentà al públic els dos ponents, i l'artista Fabrizio Plessi, autor de la instal·lació a l'espai de l'aljub, I lavatoi dell anima, que opinà en el debat obert en finalitzar les ponències.

Martí Peran féu una reflexió en què posà en evidència «el veïnatge entre art contemporani i tecnologia», una proximitat «inevitable» segons el ponent, i que «no admet un judici categòric de si aquesta relació és bona o dolenta».

Per Peran, la «natura parasitària de la tecnologia» té uns aspectes positius com la «democratització de l'art, la desmitificació de la idea de creació personal i original» i la mediació de la tecnologia permet que l'art «cavalqui amb la contemporaneïtat, sense la qual seguiria en una mena de caverna taciturna».

Per la seva banda, José Corredor-Mateos féu un balanç molt crític de l'art contemporani i d'avantguardes afirmant que en les darreres dècades «hi ha hagut una pèrdua de vitalitat acompanyada de la recuperació de tendències anteriorment vetades». Per a ell, «això produeix una sensació de desorientació».

Segons Corredor-Mateos, la creació actual cerca de manera generalitzada «la provocació, l'espectacle de producció ràpida i amb una falta de profunditat». Davant aquesta tesitura, «de canvi constant accelerat, cremant etapes», els artistes no es poden refugiar en un «moviment comú, una sortida compartida» si no que ha de ser individual en què ell entén com «en la fi d'una civilització, en una societat fragmentada i no cohesionada només l'individu sol pot escapar d'un món fet a bocins des del Renaixement». Segons ell, això explica que «la crítica ja no té el seu pes perquè les valoracions resulten la coartada de la llibertat».