En un moment en què s'estan publicant nombroses obres sobre la Guerra Civil espanyola (1936-39), n'acaba d'aparèixer una que descobreix que en la contesa espanyola també hi hagué un «Schindler», Ramon Estalella, un diplomàtic de l'Ambaixada de Cuba que va arriscar la seva vida i la seva carrera per ajudar més de 15.000 persones.
Cuba ante la Guerra Civil: la acción diplomática de Ramón Estalella, és el títol que acaba de sortir, escrit per l'historiador Manuel Moral Roncal amb la col·laboració del fill de Ramon Estalella, l'arquitecte homònim.
Un llibre amb documentació inèdita fins ara, que no tan sols fa llum sobre la humanitat d'aquest personatge, sinó que també contribueix a aclarir les relacions del Govern cubà amb Espanya durant la Guerra Civil, l'activa tasca humanitària dels diplomàtics, la vida quotidiana dels refugiats i les arriscades evacuacions i canvis.
Ramon Estalella i Pujolà va néixer a Madrid, el 1897, en el si d'una família catalana benestant. El seus padrins emigraren a Cuba i els seus pares hi havien nascut, però després tornaren a Madrid.
Va estudiar Dret, dedicació que va compartir amb la pintura, una de les facetes per les qual també se'l coneix. Aquesta activitat el va dur a conèixer els creadors més avantguardistes del seu temps, intel·lectuals i bohemis amb els quals compartia el seu impuls artístic, com Ramón Gómez de la Serna, García Lorca, Dalí, Edgar Neville i Ramón Marichalar.
Aquest perfil, que recull el llibre de manera àmplia, ajuda a comprendre com es formà la seva personalitat: «flexible, generosa i humana», segons afirma el fill del diplomàtic.
«Des que Ramon Estalella fou nomenat encarregat de negocis de l'Ambaixada de Cuba a Espanya, va anar elaborant un arxiu on guardava tota classe de cartes, fotos, documents oficials, sol·licituds d'evacuació i papers que no s'enviaren a Cuba i que donen fe de tot el que succeïa, i que avui constitueixen un tresor per a la història», declara Antonio Manuel Moral, expert en asil diplomàtic durant la Guerra Civil.
Així, s'ha pogut reconstruir el periple d'aquest «Schindler» que, segons tots els testimonis, va ajudar més de 15.000 persones, d'una manera o d'una altra. Durant el conflicte espanyol, va acollir a l'ambaixada cubana més de 700 refugiats del bàndol nacional, els va mantenir i els va donar de menjar gairebé tres anys.
Després de 1939, l'ambaixada es va omplir de gent republicana: «Com que Cuba en aquell moment no reconeixia Franco, el diplomàtic els adverteix que el Govern de Burgos podria no respectar l'extraterritorialitat i que, per tant, es podrien veure en perill», declara l'estudiós.
Una situació que el va dur a treure alguns dels republicans camuflats amb el seu cotxe diplomàtic, via Portugal o fins a algun port mediterrani, via Marsella.
S'ha de comentar una situació de «pel·lícula» que el seu fill recorda. «El meu pare ens duia a Zarauz i tenc la visió d'un al·lot de sis anys que veia com ell s'absentava més temps del previst i com preparava el cotxe per portar-hi algú camuflat».
