El 17 d'octubre de 1983, prop de seixanta coristes marcaven una fita: el primer assaig del Cor del Teatre Principal. Va ser a la consergeria del teatre i la por i escepticisme regnaven en l'ambient. Vint anys després, la formació s'ha dividit en quatre, s'ha professionalitzat i disposa de corals filials que l'han feta encara més gran.
«Ens iniciàrem en tot, des dels aspectes musicals fins als teatrals», comentà Ana Moreira. Aquesta canta al Cor des del primer dia, igual que Isabel Marín. «No m'hauria pensat mai que arribàs a cantar en una formació com aquesta». Isabel es va presentar a les primeres proves després d'assabentar-se de la convocatòria per la ràdio. «Érem com una família, fins i tot duia la meva filla petita als assaigs perquè hi participàs com a figurant».
Rafel Nadal i Serafí Guiscafré foren els impulsors del projecte. «No teníem recursos, però el Cor va funcionar bé des dels seus inicis», assegurà Nadal. Uns inicis «difícils», sobretot per la incomprensió. «Molta de gent no volia que el Cor nasqués», comentà Guiscafré. L'objectiu dels fundadors era clar: «Volíem crer un cor escènic que interpretàs òperes i sarsueles».
Ara, vint anys després, l'entitat s'ha professionalitzat. «Preparam les peces més aviat, som més versàtils i els joves arriben més preparats», comentà Jaume Llull, un altre corista que hi és des del primer dia. Tot i fer vint anys que canta al Principal, encara veu aquesta feina com «una afició» i no com una professió, igual que Ana. «És com una teràpia de grup per fugir del dia a dia».
El Cor també ha marcat el seu director actual, Francesc Bonnín. «Ha encaminat la meva carrera i m'ha fet descobrir un món que em va enganxar des del primer dia». Segons comenta, la seva relació amb el grup ha estat «una història d'amor, com la resta d'integrants que han passat per aquesta gran família».
