L'escriptora Maria de la Pau Janer, finalista del Premi Planeta de Novel·la 2002 amb el títol Las mujeres que hay en mí, declarà ahir a Madrid que ha superat la meta més propera que s'havia marcat «en sortir del cercle estrictament català i passar a la resta de l'àmbit espanyol». Janer, que presentà ahir el seu llibre als mitjans, va reconèixer que aquesta novel·la podia haver acabat a un calaix perquè «tenia por que el castellà que havia emprat per escriure els meus articles no fluís de la mateixa manera per escriure una novel·la. Poc a poc vaig percebre que l'atmosfera i els tons anaven fluint i quan la vaig acabar, la vaig pulir amb una atenció especial».

La mallorquina, aqueixada d'una forta afonia, presentà la novel·la a la Casa de América en companyia del guanyador del Premi Planeta, Alfredo Bryce Echenique, i no descartà donar el salt literari al continent americà. «Les coses s'han de fer poco a poc i en funció dels resultats», va dir Janer. Maria de la Pau va tenir paraules d'elogi pel seu company guanyador del Premi Planeta: «Estic molt feliç perquè és un escriptor de veritat, pel qual sempre he sentit una gran admiració. Crec que és una de les millors parelles que podia tenir literàriament i em fa molta il·lusió compartir aquesta alegria amb ell».

L'escriptora desvetllà la seva fascinació davant la capacitat de l'escriptor xilè per utilitzar l'humor literari, barrejar temes tan diferents com la nostàlgia i l'enyor o crear personatges. La mallorquina confessà que en ella també coexisteixen diferents dones: «Segueix sent la mateixa que ha escrit sempre, la dona que té por perquè entra a un àmbit nou de la literatura, la dona que vol defensar la seva obra perquè creu en ella, malgrat les inseguretats pròpies de qualsevol autor, i, a la vegada, supòs que també estan en mi totes les dones i tots el personatges en el sentit més ampli del meu llibre, inclosa la Casa d'Albarca, on es desenvolupa la meva novel·la».

Molts són els sentiments propis que Janer reconeix haver destil·lat entre els seus personatges femenins i secundaris, malgrat assegura que no és tan fàcil descobrir-los perquè «amb els anys aprens a disfressar-te més, però diria que estic en totes parts», afirmà per concloure.