La «pintura sin pintura» de Castella i Lleó es mostra al Casal Solleric

Vuit artistes exposen les seves creacions d'abstraccions redefinides

Joana NicolauPalma30/10/02 0:00

Fins el proper dia quatre de desembre el Casal Solleric mostrarà l'exposició Pintura sin pintura, a la qual hi prenen part les obres de vuit artistes plàstics contemporanis de Castella i Lleó. Ells són Carlos Coronas, Isabel Cuadrado, Isidro Rodríguez Tascón, Arancha Goyeneche, Juarez & Palmero, Concha Prada, Àngeles San José i Damiel G. Verbis. Els tres primers han pres part en exposicions col·lectives a Palma. La mostra arriba a Mallorca com a resultat de l'intercanvi cultural que s'inicià el 2001 entre el Govern de les Illes i el de Castella i Lleó amb l'exposició Trajectòries que es mostrà a Salamanca.

«La característica principal dels artistes que hi prenen part és que estan vinculats generacionalment, nasqueren la dècada dels anys seixanta, i incorporen al seu art les noves teconologies realitzant un exercici de relectura i redefinició del propi fet pictòric». Amb aquestes paraules la regidora de cultura de Cort, Carme Feliu presentà l'exposició afegint la importància de col·laboracions entre institucions. El director general de Cultura, Pere Muñoz, féu seves aquestes darreres paraules de la regidora i es referí a Pintura sin pintura com «una mostra d'art de primera línia que destaca per la combinació de múltiples materials i formes».

Les obres escollides deixen de banda l'ús de la pintura i incorporen nous elements artístics com ara la fotografia, la fusta, el vinil o el cotó. El comissari de l'exposició Javier Hernando, resumí a gran trets la selecció que s'exhibeix a la planta entresol com una reflexió sobre el fet pictòric en aquest moment consistent en la creació d'obres que conceptualment són pictòriques, però que no han estat elaborades de forma tradicional.

«Aquestes obres es defineixen pel concepte i no pels materials amb els quals han estat elaborades, ja que la pintura tradicional és un fet profundament qüestionat quasi des de principis de segle», afegí Hernando. Els treballs, explicà Hernando, s'enquadren en el concepte artístic anomenat «abstraccions redefinides», és a dir, l'oposició que la pintura sigui un medi autònom i l'aposta per la mescla i el mestissatge.