L'exposició Desaïllaments competeix des d'ahir en l'escena cultural berlinesa amb una àmplia oferta d'activitats que, segons el seu comissari, Guillem Frontera, no perjudica els nostres artistes per la gran curiositat de la societat alemanya davant de les iniciatives que se li proposen. La mostra s'exhibeix en un format més petit que el que es mostrà a Barcelona, però més gros que el de Roma. Són més d'una vintena de quadres de Rafa Forteza, Andreu Terrades, Horacio Sapere, Àngel Pasqual Rodrigo, Bernardí Roig, Toni Socias, Ramon Canet, Maria Carbonero, Tur Costa, Vicente Calbet, Patxi Echeverría, Matías Quetglas, Joan Bennàssar i Guillem Nadal els que es poden veure a Bethania, un centre cultural situat en allò que era la principal zona alternativa de la ciutat en els 80. Per a la inauguració hi hagué una actuació d'Au Ments.
Frontera va explicar que Desaïllaments recull un col·lectiu d'artistes, tres generacions que incorporen la pintura mallorquina a la contemporaneïtat. El grup comença amb els qui ja han passat la cinquantena, artistes que en un moment determinat impulsaren un procés d'acceleració en l'art balear i que, en aquestes tres generacions, han aconseguit una sincronia amb la resta dels centres de producció artística. Sobre la qualitat de Desaïllaments respecte de l'oferta cultural amb la qual competeix, Frontera apuntà: «El millor art no es fa necessàriament en aquells llocs que són a la cresta de l'ona; hi ha un molt bon art en una segona línia, on les coses són més normals».
Si a Barcelona, on es va presentar per primer pic, Desaïllaments va ser un toc d'atenció a la capital de la cultura catalana, on segons Frontera no reben la mateixa atenció que els escriptors, el seu pas per Roma «va ser insuficient per oferir una visió del panorama balear, pel fet que la mida de la sala només va permetre oferir una exposició bona però de caràcter intimista, gairebé com una delicadesa de rebosteria. Les pintures que es mostren a Berlín, més de vint, representen un conjunt de treballs que poden competir amb l'ampli ventall de propostes a les quals accedeixen els berlinesos». Però no tan sols són aquí els creadors plàstics. L'escena teatral hi arribà representada per Au Ments i Quan ses bistis volaven, peça en la qual es combinen dansa butoh japonesa, música, i teatre gestual.
