Vint-i-quatre hores després d'haver jurat el càrrec, Joana Maria Palou fou presentada ahir oficialment als mitjans com a la nova directora del Museu de Mallorca i la persona en la qual s'ha delegat la confiança per donar «un impuls dinamitzador al centre, així com potenciar la seva promoció a tots els àmbits socials». Acompanyada pel conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, i el director general del departament de Cultura, Pere Muñoz, l'exdirectora insular de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca comparegué per primer cop com a responsable del centre amb moltes idees, que no volgué compartir a falta de concretar un Pla Director. Aquest tindrà en compta l'equip humà, la infraestructura, i les fórmules d'actuació i difusió de què es disposen en cada moment.

En opinió de la historiadora de l'art, aquesta seria l'eina fonamental per aconseguir una adequada gestió del centre i garantir la transmissió d'uns valors d'instrucció i educació sobre la cultura de la nostra terra. I és que, sense ànim d'entrar en valoracions crítiques sobre l'anterior direcció i amb l'absoluta confiança de mantenir col·laboracions amb l'Institut Arqueològic Lul·lià i la resta d'institucions i associacions de l'illa, Palou sí es mostrà contundent en afirmar que el museu «és una fita fonamental per a la conservació del patrimoni» i, per tant, un centre d'instrucció pública que «ha de fer conèixer la nostra història i fer saber que els documents de les nostres arrels són aquí».

Això no obstant, entre les possibilitats potencials i les reals, un dels principals reptes que es planteja Palou és el de fer front i pal·liar la falta de coneixement que la gent té del centre. El Museu de Mallorca fou el centre menys visitat al darrer exercici, i en opinió de la nova directora la falta de comunicació dels professionals ha estat durant molt de temps la responsable d'aquesta deficiència. Directora-conservadora del Museu de Belles Arts de Sevilla (1976-79), Palou assenyalà que a Mallorca existeix un ampli ventall de població i, per tant, considerà que «no es pot vendre el museu sols a l'exterior». Així, a més d'obrir les portes del museu a la societat, la directora, que no oblida la secció etnològica de Muro, tractarà també de potenciar el treball d'informatització del registre, malgrat explicà que la «catalogació no s'acaba mai».

Segons explicà la succesora de Rosselló Bordoy, qualsevol troballa arqueològica que es fa actualment pot modificar la visió respecte a uns fons concrets, per la qual cosa «la revisió del museu és constant» i pot dur a modificar el contingut de les sales o a una reordenació si procedeix. Per aquest motiu, Palou advocà per no «banalitzar» el Museu de Mallorca amb exposicions temporals que no segueixin un criteri, sinó exhibir en cada moment documents i materials susceptibles d'explicar la història de Mallorca. Amb un ampli historial de publicacions, Palou també apostà per fomentar la investigació al centre, seguint la legislació vigent, tasca que s'hauria de veure complimentada tot potenciant les publicacions «que facin conèixer els fons de la col·lecció».