algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Apareixen restes àrabs al Temple

El Govern s'interessà per comprar la fortalesa, la rehabilitació de la qual crea polèmica

76762

A la foto de dalt es poden veure els merlets que sobresurten.

S.A.

L'edifici del Temple, del segle XII, el nom històric del qual és el de Torres de Gumara, allotja un arc islàmic i els merlets de les torres de la mateixa època, és a dir, elements de la construcció original de la fortalesa. Aquests vestigis han aparegut a l'excavació que du a terme la propietat de l'immoble per mandat de la Comissió de Patrimoni Històric del CIM. Fernando Palazuelo projecta construir nou «habitatges singulars» i l'estudi que dirigeix l'arqueòloga Francisca Torres és preceptiu. Les restes islàmiques trobades són molt importants per la seva escassesa a Palma.

La intenció de Palazuelo ha generat polèmica en sectors interessats per la protecció del patrimoni, perquè segons la fitxa del catàleg municipal, el cos central del conjunt ha de ser eliminat perquè es tracta d'un afegit dels segles XIX i XX. De moment, després de l'excavació en curs, queda demostrat que part d'aquest cos és d'època original i que una altra part va anar afegint-se. De fet, sota les bastides es poden veure maons. A l'interior del segon pis, i després del repicat de les parets ha sorgit clarament un arc islàmic format per petites dovelles característiques de l'època, encara que li falta l'arrencada que donava la forma de ferradura. Palazuelo es mostrava satisfet amb la troballa.

«Estic molt content de tenir un edifici islàmic», va comentar, mentre criticava l'opinió que defensa que el cos central hauria de ser tomat. «Els gravats de l'Arxiduc posen de manifest per a qualsevol que els consulti que les crugies intermèdies entre les dues torres existien ja a començaments de segle XIX, i es dedueix per algun dels dibuixos que ja es trobaven habitades. El gravat d'Antoni Garau de l'any 1644 sobre la ciutat de Palma, on apareixen les torres, torna a demostrar que també a començaments del segle XVII les crugies intermèdies entre els dos cossos laterals estaven ja completament edificades», apunta el constructor.

Mentre s'arriba al final de l'excavació i estudi arqueològic, determinant a l'hora que el CIM prengui decisions sobre el futur del Temple, Miquel Barceló, cap de l'àrea de Patrimoni Històric, crida a la prudència. «Esperam les dades de l'arqueòloga i dels diferents estudis històrics publicats, que són pocs abans de decidir quin tipus d'intervenció és viable i sempre enfocant-la des de l'òptica de la restauració d'un bé cultural». Sobre la polèmica, afegeix: «Aquest estudi es fa per tenir coneixement exhaustiu sobre el que ha estat aquest edifici en la seva evolució». La fitxa del catàleg, «una mica confusa», segons Barceló, es podria modificar seguint el procediment administratiu adequat.

El Govern es va interessar per l'adquisició del Temple, dins les accions de compra que fa d'immobles històrics, fent-se ressò d'algunes propostes de particulars i d'associacions ciutadanes, va dir el director general Jaume Garau. Però Palazuelo, que ja el va oferir al CIM sense rebre resposta, ha dit que «els va passar la seva oportunitat» i no es ven.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.