La sisena edició de la Nit de l'Art superà amb escreix l'afluència de públic dels anys anteriors. Aquesta fou, conjuntament amb la més que notable afluència de polítics els trets principals d'una nit que aconseguí ser una gran festa entorn la cultura. Una vintena de galeries integraren el recorregut en el qual es pogueren veure des de les obres de mestres com ara el madrileny Luis Feito al Solleric a les propostes d'artistes emergents com Pepe Vives o les darreres tendències representades entre d'altres en Domingo Sanchez Blanco de l'Espai Quatre. A mitjan horabaixa la Fundació Miró oferia el preàmbul de la nit. En ella es presentava el catàleg de les escultures de l'artista gallec Manolo Paz. El punt de partida fou emperò l'habitual, el Casal Solleric.
En ella es donaren cita totes les autoritats. Des de les que sempre havien complit amb aquesta convocatòria com ara el conseller Damià Pons i Pere Muñoz a cares mai no vistes com la de la delegada del Govern i candidata a Cort, Catalina Cirer, o la del vicepresident Pere Sampol. El batle Fageda, i la regidora de Cultura, Carme Feliu, encapçalaven la comitiva acompanyats per diversos regidors populars en la que també es pogué veure la consellera insular de Cultura, Maria Antònia Vadell, i la directora insular, Joana Maria Palou, i el socialista Antoni Roig, que una mica despistat començà la jornada a la Miró una hora abans de l'hora assenyalada per l'acte previst.
Entre totes les propostes que es veren destacà per sobre de tot la pintura. La fotografia fou menys present que altres anys com també l'escultura, de la qual es veié molt poca, i les instal·lacions. Cal destacar que per primer cop enguany estava previst que les performances tinguessin força protagonisme. En principi n'estaven previstes dues. Una d'elles organitzada per Maria de Lluch Fluixà al carrer de Can Sales, consistent en una videoinstal·lació de Fernando Mejia hagué de suspendre's a darrera hora per una petita disputa veïnal. L'altra se celebrà amb gran èxit i concurrència de públic al centre de cultura sa Nostra. En ella, Joan Morey i Carles Congost oferiren un vistós muntatge en el qual es combinà la projecció d'imatges amb la música i l'antimoda.
Pel que fa a l'aposta de les galeries, destacà la nit d'ahir l'aposta per sobre de tot pels artistes joves i de les Illes, tot i que també hi hagué algunes presències estrangeres com la de la galeria Ferran Cano, amb l'art força matèric i abstracte de l'artista eslau Cvetomarsic. Mentre que a Altair debutava amb la seva proposta pop Pepe Vives el CCC Pelaires es decantà per la pintura hiperrealista de Bernardo Torrens. A la sala Pelaires Pep Pinya dugué de Catalunya Jordi Alcaraz.
El galerista Joan Guaita oferí la fotografia de Francisca Far i Maneu els quadres coloristes poblats de personatges de Llabrés Campins. Xavier Fiol oferí l'única mostra col·lectiva. En ella s'incloïen Ricard Chiang, Paco Espinosa i Santi Picatoste. L'horrach Moyà fou una de les poques que oferí fotografia. En ella hi havia les fotografies iròniques amb estètica dels anys setanta a color de diversos personatges ambigus creats per l'artista Carles Congost.
