El món de la cultura balear ret tribut a Guillem Rosselló Bordoy

El que ha estat director del Museu de Mallorca 44 anys es retira

Mireia BalashPalma26/03/02 0:00

Desenes de personalitats vinculades al món de la cultura balear i, especialment, a l'arqueologia, es reuniren ahir al Museu de Mallorca per retre tribut al que fins ara, i durant 44 anys, n'ha estat el director, Guillem Rosselló Bordoy. Durant l'acte de comiat de Rosselló Bordoy, que ahir es jubilà oficialment, es presentaren els dos volums de l'obra Homenatge a Guillem Rosselló Bordoy. Al llibre hi han participat un total de 80 artistes «provinents de tots els àmbits de la cultura», com explicà el conseller de Cultura del Govern balear, Damià Pons, i «pensem que és el millor regal que podem fer a una persona que s'ha passat tres quartes parts de la seva vida escrivint», afegí.

El conseller destacà l'aportació de Caterina Cantarelles, la qual «fa un retrat de la seva persona i de la seva trajectòria com a historiador», i la bibliografia de Rosselló Bordoy que clou el llibre. Per la seva banda, l'exdirector del Museu de Mallorca es mostrà molt afalagat pel regal, sobretot perquè «sempre he defensat que tot s'ha de donar a conèixer i publicar». Després de la presentació, Rosselló Bordoy ensenyà les vuit sales noves del Museu, que completen el Pla Museogràfic realitzat el 1974. Aquestes fan referència a tres èpoques de la història antiga de l'Illa: la talaiòtica final (500-123 aC), la romanització (123 aC-V dC) i la tardoantiga (a partir del segle V).

D'aquestes en destaca la reconstrucció d'una habitació talaiòtica, d'un vaixell grecopúnic que s'enfonsà a les aigües de Mallorca i d'una casa romana, amb el seu celler, magatzem i cuina. A l'acte hi assistiren els directors del Museu de Menorca i el Museu d'Eivissa, Lluís Plantalamor i Jordi Hernández, respectivament, a més de polítics del món de la cultura com el director general de Cultura del Govern, Pere Muñoz. Una altra de les presències destacades fou la del director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell. L'escultor Jaume Mir i l'arqueòloga municipal Magdalena Riera també hi foren.