La consagrada escultora catalana Susana Solano (Barcelona 1946) mostra a la galeria Maior de Pollença una sèrie d'escultures que sota el títol de Oro aplega les obres més recents de l'artista. La mostra fou inaugurada ahir vespre i romandrà a la galeria per espai, aproximadament, d'un mes. Aquesta és la tercera exposició que la catalana protagonitza a la sala pollencina després de Sebderos el 1995 i Muebles el 1999.

En aquesta ocasió Solano mostra una sèrie d'escultures de ferro galvanitzat, patinat o pintat, amb trames metàliques o en acer inoxidable. Les peces, cilíndriques o circulars, mantenen les formes geomètriques i minimalistes característiques de l'artista, i com ella mateixa afirma «desig concentrar"me en una vida on no hi hagi res i treballar amb el mínim possible». D'aparença lleugera les escultures recorden antigues peces de Solano, que, a través de les formes arrodonides, esdevenen símbols de la femineïtat i la sensibilitat. Tot i així les escultures de la sèrie Oro demostren també una evolució en la forma de tractar els volums i una tendència cap a la sensualitat.

El procés creador de les escultures de Solano parteix de la feina sobre el paper, on l'artista desenvolupa les seves idees i realitza esboços i dibuixos dels quals sorgeixen les escultures. Un cop materialitzades l'artista se sent al marge de les seves pròpies creacions ja que com ella mateixa afirma «l'obra ja no em pertany i em sorprèn perquè es pertany a ella mateixa, jo només he estat un instrument». Solano, formada a l'Escola de Belles Arts de Barcelona ha realitzat nombroses exposicions, tant a Europa com als Estats Units. En diferents ocasions s'ha pogut veure l'obra de la catalana a l'illa, ja que a més de les esmentades exposicions a la galeria Maior ha participat en diverses col·lectives, com Introversions, a la Fundació March el 1997; Hacia un nuevo clacisimo, 20 años de escultura española al Solleric el 1999 i Divaneos al Balaguer el 2000.