Camilo José Cela Conde, únic fill del Nobel de Literatura, va declarar que lluitarà «fins on faci falta» per defensar els drets de la seva filla de 12 anys en l'herència de l'autor de La familia de Pascual Duarte. Cinc dies després de la mort de l'escriptor gallec, el seu fill confessa, en dues entrevistes amb El País i La Razón, que van pretendre impedir la seva presència en el funeral que es va celebrar a Iria Flavia abans de l'enterrament del seu pare. «El meu nom no estava en les etiquetes dels seients reservats a la família. L'encarregada de protocol em va dir que se li havia ordenat que em fes fora, perquè no tenia dret a estar allà».
Camilo José Cela Conde, catedràtic de la Universitat de Balears, explica que la seva dona el va impulsar a quedar-se al primer banc, el reservat a la família. «S'ha de veure la quantitat de gent que li ha sortit a la família al meu pare. N'hi ha prou de veure l'esquela en la qual s'anuncia la seva mort i el funeral de Madrid. És rar que no hi cabessin el meu nom ni el de la meva filla», diu a El País. El fill de Cela afegeix que va voler portar a coll el taüt del seu pare, malgrat que va escoltar una veu plena de ràbia dient: «Això estava organitzat d'una manera diferent».
Cela Conde explica que la darrera vegada que abraçà son pare fou el 1989 a Estocolm, quan va rebre el Nobel. Una abraçada en la qual sentí que el seu pare «s'havia muntat una nova vida en la qual jo sobrava». Després de confessar que mai no ha tingut «una relació ni petita ni gran amb Marina Castaño, la segona esposa de l'escriptor, diu que aprengué del Cela «que va ser el meu pare» a menysprear els doblers.
