El crític i professor universitari català Manel Ollé fou guardonat despús-ahir amb el premi Joan Alcover de Poesia 2001, un dels guardons de la 46a edició dels premis Ciutat de Palma. Per motius d'horari, el premiat no pogué recollir el seu gaurdó en la tradicional gala d'entrega de premis, però tot i així es mostrà «molt il·lusionat i satisfet d'haver rebut un premi com aquest, un premi consolidat amb prestigi i amb una llarga trajectòria».
Ollé, que es defineix a si mateix «no com a poeta, sinó com algú que escriu poesia, ja que la meva feina se centra bàsicament en la crítica literària en diversos suplements culturals», manifestà que «aquest premi és també una oportunitat per publicar, qüestió difícil en el món de la poesia, i puc fer-ho en un àmbit literari com el de les Illes, que des del meu punt de vista com a crític és un dels més dinàmics de la literatura catalana». Mirall negre és el segon poemari d'Ollé, després de publicar el 1993 De bandera liberiana, recull que fou guardonat amb el premi Guerau de Liost d'aquell mateix any. El recull és, segons el seu autor, «un joc literari de citacions, d'estructura molt senzilla i amb els dos punts com a únic signe de puntuació».
Quant al contingut, «aquest és un llibre concebut a partir de dues imatges dinàmiques, el moviment cap a fora i el moviment cap a dins d'un mateix». Segons Ollé, el llibre «és una meditació entorn del dolor i del pas del temps, és com algú que s'asseu i contempla el seu entorn, deixant fugir les coses». En aquest sentit Ollé, professor d'història de l'Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va posar de manifest que «aquest llibre du implícita una mirada i un pensament budistes que no són evidents, però que es poden llegir entre línies».
Quant al dolor, Ollé explica que «aquest no és un llibre que parli del dolor en sentit masoquista, sinó que s'entén el cos com un receptacle del dolor, que el contempla per alliberar-se'n». Mirall negre, emmarcat entre dos ambients, un de clarament urbà i un altre de natural, és segons l'autor «un recull amb voluntat unitària, com les capses xineses o les pepes russes, un itinerari poètic que explica una història a través de la successió d'imatges».
