Nadal, com cada any, ja és aquí i demà serà un dia de festa en què es reviuran moltes de les tradicions que fan d'aquesta celebració una de les més entranyables de tot el calendari festiu. Enguany aquesta festa cau en dimarts, i segons el refranyer popular aquest serà un any ple de celebracios perquè «Nadal en dimarts, les festes a grapats». Pròpiament dit, el dia de Nadal és la festa commemorativa del naixement de Crist i se celebra cada 25 de desembre, malgrat en la majoria d'indrets aquesta celebració s'inicia el dia abans amb la tradicional missa del Gall o matines, perquè segons la tradició Jesús nasqué justament a la mitjanit. Mallorca és un dels pocs indrets on encara es conserva l'antiquíssim cant de la Sibil·la, formant part d'aquesta celebració litúrgica, de la qual també formen part els Sermons de la Calenda, que recorden el misteri de Betlem i són recitats per un nin abans o després de les matines.
El cant de la Sibil·la és un càntic singular, d'origen remot, la lletra del qual és atribuïda a fra Anselm Turmeda, que hauria traduït al català el Judicii signum o profecia sobre el judici final, posada en boca de la profetessa pagana Eritrea. Antigament aquesta peça es cantava a Catalunya, Aragó, Castella i alguns llocs de França i Itàlia. A Mallorca el cant és un dels elements més característics i emotius de les matines que es manté a quasi totes les esglésies de la nostra illa. La Sibil·la profetitza la fi del món i constitueix tota una cerimònia protagonitzada, generalment, per un jove de veu blanca, vestit amb un túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o un capell i una gran espasa a les mans. Les del santuari de Lluc són una de les més emblemàtqiues de l'illa on aquest cant és interpretat per un blavet, però també destaquen les que se celebren a la Seu on aquesta profecia és interpretada per una prestigiosa soprano (enguany li correspon a la solista de la Capella Mallorquina Maria Paz Juan Castro).
Però la celebració de Nadal no és només una festa religiosa, ja que entorn d'aquesta data es duen a terme una sèrie d'activitats, que van des dels tradicionals betlems als dolços de Nadal o als menjars típics d'aquestes festes, que fan d'aquesta celebració una data única i entranyable. Els betlems o pessebres tot i que en trobam a molts indrets del món, són també un element característic de la nostra cultura i, com es posa de manifest al Diccionari català-valencià-balear de mossèn Alcover «constitueixen una bella mostra d'art popular i devoció cristiana». Aquests responen a una recreació del naixement de Crist feta amb figuretes de fang i vestits a l'ample. Les diferents figures representen Jesús, la verge Maria i sant Josep, així com l'arribada dels pastors i l'adoració dels reis d'Orient. Val a dir que en molts llocs les peces que l'integren són figures molt més artístiques i elaborades. Entre els que es poden visitar a Palma destaquen el del convent de les Caputxines, el de Can March o el de la Sang.
Un altre dels elements característics de les dates de Nadal són els dolços i els menjars típics, la majoria dels quals només es degusten en aquesta època. D'aquesta manera a Mallorca són típics d'aquests dies, a banda del torró, les neules, les coques de torró (fetes amb neula i pasta d'ametlla) o la pasta real o «tambó d'ametlla» que s'elabora amb ametlles i sucre. D'aquests dies també són característiques les trobades familiars i els menús tradicionals per a cada una de les festes, que solen presentar poques variacions. A Mallorca aquestes trobades s'incien la mateixa nit de Nadal on després de matines és típic degustar xocolata amb ensaïmades. El 25 de desembre és un dia en el qual tradicionalment les famílies es reuneixen a taula per assaborir diferents plats, entre els quals destaquen a Mallorca, la pasta de sopa farcida de carn, els escaldums de gall d'indi o el rostit de porcella.
