Robert Freeman ens ensenya a somriure

Com el mateix Freeman explica en el catàleg de la mostra, «la manera de somriure d'una persona en certa manera reflecteix la seva personalitat» i aquí es pot veure tot tipus de somriures, des del mateix autor amb un somriure satisfet després de la feina ben feta, fins al somriure espontani de Gabino Diego, l'innocent de Holly, la seva filla o el descarat d'una exuberant cubana.

Tots aquests somriures, i molts d'altres, tenen cabuda en aquesta selecció que, realitzada pel mateix fotògraf, va acompanyada d'un extens catàleg en què Freeman resumeix, al costat de cada un dels retrats, les experiències viscudes en el moment de fer cada la fotografia en qüestió. El fotògraf, viatjant i cosmopolita, posa de manifest que l'única cosa que pretén amb aquesta exposició és «fer somriure la gent quan comtempli el somriure de molta altra gent».