Jubilat de l'ensenyament de l'art i el dibuix, té fama de culte, però també de no prodigar-se en aquest cercle. Ha exposat molt a la galeria Juan Gris de Madrid, però poc a Mallorca. Per això, el galerista Pep Pinya ha reunit part de la seva obra dels últims 10 anys per exposar-la al Centre Cultural Contemporani Pelaires, una mostra que s'inaugura aquest horabaixa i que 'descobrirà' el gran públic a un artista que practica una figuració molt personal amb vocació de «total llibertat».

Damià Jaume (Palma, 1948) no ha treballat per a la galeria, una actitud que comparteix amb altres creadors balears de la seva generació. El boom de l'art dels 80, època en què va regnar la cerimònia de la confusió, aconseguí que es reafirmàs en el fet que «l'artista ha de ser fidel a si mateix», lluny de les modes, per trobar el seu camí. L'artista és aquell que té «un do natural», diu, «i no el trairàs, has de tenir confiança en tu mateix; jo no he usat aquest do per a xecs bancaris».

Això deia Jaume, qui afegeix: «Potser això ha estat una actitud de covardia». Perquè sembla que no li agrada aquest ambient de focs d'artifici que envolta el mercat de l'art: «He pintat per a mi», diu.