Eudald Carbonell, codirector del projecte Atapuerca (Burgos), pronuncià ahir vespre una conferència dins del club Ultima Hora en la qual, sota el títol d'Hominització i humanització, posà en relleu aspectes del tot interessants de l'evolució humana. Deixant la porta oberta a superiors nivells evolutius, el catedràtic de Prehistòria encetà la intervenció considerant que, «després de sis milions d'anys d'evolució biològica i dos milions i mig d'evolució cultural, encara no som els Humans». Aquesta era la seva primera aposta. Una aposta que resumia el títol de la conferència i que de cop i volta aconseguí endinsar el nombrós i especialitzat auditori assistent al Teatre Municipal en els orígens de l'home tot just després de ser presentat pel president del Grup Serra, Pere A. Serra, i pel director del Museu de Mallorca, Guillem Rosselló-Bordoy.

Carbonell, directe a la matèria, es remuntà als orígens dels mecanismes que expliquen el fet evolutiu dels humans i la seva intel·ligència operativa, capaç de produir tècnica i emprar l'entorn per adequar-lo a ell. La primera passa a l'homonització fou l'adquisició de la posició bípeda, «la capacitat d'alliberar les mans i coordinar-les amb el cervell per produir coses». Una segona segona passa fou «el canvi climàtic esdevingut fa 2'4 milions d'anys. Aquest provocà el procés que dugué a la intel·ligència. L'home s'hagué d'adaptar a noves situacions i l'augment de la diversitat biològica causà una major competència». Fou en aquest marc en el qual el primitiu homínid «passà d'una capacitat cranial de 400 centímetres cúbics a 600, un petit augment de dimensions per a un primat i un gran augment per a la intel·ligència». Així començà la fabricació d'eines i el procés de resocialització... Era el temps de l'Homo ergaster, considerat l'homínid més modern d'Àfrica fa 1'8 milions d'anys i que, «tot i la seva desenvolupada tecnologia, no parlava de manera articulada».

En el plistocè inferior, en què la competència era per subsistir, «els menys evolucionats, els marginats» començaren a emigrar i a ocupar nous territoris. A Europa, els més antics es remunten a fa 1'8 milions d'anys i Atapuerca n'és, per la seva singularitat, un dels sistemes kàrstics més interessants. Biogeogràficament és cruïlla de camins entre el nord, el sud, l'est i l'oest, i el seu sistema de coves del prequaternari, amb quatre quilòmetres de galeries, és el més gran de la depressió del Duero. De les excavacions duites a terme, Carbonell se centrà principalment en la gran Dolina, amb els seus 800 milions d'història i canvi ecològic fossilitzats en una cova de vint metres d'alt per devuit de llarg, i l'avenc dels Ossos, de 12 metres.

De la primera posà en relleu l'Homo antecessor i les pràctiques canibalistes; ell donà pas a l'home heidelbergensis, robust caçador i recol·lector al qual s'associa la descoberta del foc i gran resocialitzador. De l'avenc dels Ossos hi ha moltes incògnites; la més important, la seva funció. Una acumulació intencionada de 3.500 ossos d'una trentena d'individus de la qual a hores d'ara es conjectura sobre si s'hi amaga el primer ritual funerari. Així, Carbonell referí la història de l'home, una història, la de l'Homo sapiens que, segons digué, és sols «la integració de la diversitat de les espècies humanes». Quant als assistents, a més del rector Huguet hi eren professors i estudiants universitaris, entre altres cares conegudes com la de l'advocat Rafel Parera o l'empresari Tomàs Garrido.