Oriol Bohigas: «Les ciutats s'han de modificar i no momificar»

L'arquitecte tancà a Alcúdia el tribut a Sáenz de Oiza

Carme CastellsPalma16/09/01 0:00

«El millor per a una ciutat és modernitzar-se: que la gent que viu als barris antics gaudeixi del record històric, però que al mateix temps pugui tenir cambres de bany en condicions, parcs i jardins,...». Ho deia ahir Oriol Bohigas, el pare d'aquesta Barcelona Olímpica on modernitat ha estat sinònim de regeneració, d'higiene, de llum i de socialització, sense per això desafiar la tradició. La participació del català a l'acte de cloenda de l'Homenatge a Sáenz de Oiza, amb una taula rodona oferida a l'Auditori d'Alcúdia al costat d'Eduardo Mandaga, Gerardo Mingo, Javier Sáenz i Manuel de Solà-Morales, permeté ahir al matí conèixer impressions i màximes amb les quals l'autor, una de les màximes autoritats de l'arquitectura contemporània, defineix i diagnostica la realitat de ciutats com Madrid, Barcelona i Palma.

«Cal tractar la ciutat. És molt millor modificar una ciutat que momificar-la. Perquè la ciutat és un lloc per viure-hi, no un museu per a turistes». Bohigas es mostrava especialment contundent amb la línia que, actualment, ha de presidir els projectes de creixement urbà, amb la vista posada en la socialització en oposició a la tendència individualista: l'ús de terreny ja existent per completar la ciutat, en comptes de l'extensió suburbana de la ciutat, que genera guetos. «És important "afirmà Bohigas" potenciar els nuclis urbans que existeixen, no tudar terreny, ni ampliar la superfície urbana».

La reflexió urbanística s'acompanya, així mateix, de l'antropològica, terreny en què els propòsits de Bohigas freguen de més a prop la utopia: «Es requereix la col·laboració dels ciutadans per convertir la ciutat. Ara mateix, en canvi, l'individualisme duu els ciutadans a cercar la seva parcel·la pròpia, el seu paradís individual. Una tendència anticol·lectiva, òbviament de dretes i antifeminista». El record de Sáenz d'Oiza es traduí amb Bohigas en expressions d'admiració i afecte per la figura d'aquest mestre, «un dels majors arquitectes del XX» que, destacà, «en el procés de depuració de les arquitectures vernacles, arribà a formes molt properes de l'urbanisme modern», en les quals reflectí amb ironia, generositat i elegància els movimients que s'anaven posant de moda durant la seva vida.

Bohigas també aplicà la seva analítica a la realitat urbanística insular, sense oblidar la moratòria. Prendre una mesura restrictiva de l'abús de territori és molt positiu. Ara bé, l'autor es mostrà tolerant i positiu: «No es pot xerrar de Mallorca com a unitat. Hi ha zones amb molta degradació, però encara n'hi ha relativament verges. Anar als llocs en més mal estat són ganes d'autoflagelar-se. I més quan un pot passar aquí dos mesos sense veure cap barbaritat».