El Centre Contemporani Pelaires de Palma s'omplí ahir vespre d'artistes, polítics illencs i famosos amb motiu de la inauguració de la mostra Las mentiras de la luna, del mallorquí Pep Llambías. Com era d'esperar, l'exposició reuní diverses personalitats del món de la cultura, com ara la pintora illenca Lourdes Sampol; el fotògraf Joan Ramon Bonet, germà de la cantautora Maria del Mar Bonet; el pintor madrileny Bernardo Torrent, Joan Antoni Horrach Moyà o l'escriptor Fernando Schwartz.
També hi assistiren la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar; la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Carme Feliu, i el director general d'Educació i Cultura, Pere Muñoz, com també el president del Grup Serra, Pere Serra, editor de Diari de Balears. Sens dubte, els qui despertaren més atracció foren Kiril de Bulgària i la seva esposa, Rosario Nadal, que lluïa un elegant conjunt fúcsia i que es mostrà molt atenta contemplant l'exposició de Pep Llambías. En canvi, els prínceps de Kent, que havien confirmat hores abans l'assistència a la mostra, no hi acudiren.
La comissària d'exposicions Maria José Corominas, i el president dels galeristes, Joan Morell, es passejaren pel Centre Pelaires i s'acostaren també a la galeria Juan Guaita, on l'artista cubà Ktxo presentava els seus darrers treballs. El rebedor de la sala d'exposicions de Pelaires no deixà de vessar d'artistes des de les vuit fins a les deu del vespre, quan la majoria ja es preparava per partir. Durant aquest temps, Pep Llambías i el seu fill, vestits rigorosament de negre, es dedicaren a atendre els convidats i a explicar detalls de la mostra a tots els interessats.
Les dues sales de la galeria s'ompliren de grupets d'amics durant dues hores, temps en què l'elegància i el cava també es passejaren per l'espai d'art. L'exposició Las mentiras de la luna està formada per cinc sèries de treballs de Llambías: Babel, Gestos, Nius, Rosas i San Silvestre del 2000. Més d'un centenar de peces fetes en fotografia i escultura reflecteixen la vida de l'autor, plena d'ironia perquè aquest és el principal element que, segons Llambías, testimonia el temps que li ha tocat viure.
