Una gran pel·lícula del nonagenari realitzador portuguès Manoel de Oliveira, Vou para casa, elevà ahir el nivell d'un festival de Cannes que fins el moment només havia inclòs llargmetratges més o menys correctes. L'altre film que va competir per la Palma d'Or, màxim guardó de la mostra, fou el nord-americà The man who wasn't there, de Joel Coen, una cinta molt influïda per la literatura de James M. Cain, però que quedà molt lluny dels angoixants climes kafkians que aconsegueix aquest mestre de la novel·la negra.

Segons Oliveira, el seu film «és una no història d'aparença lleugera com el seu títol» que es desenvolupa en un París que es prepar per celebrar la fi de l'any 2000». El director afegia «un París que és reflex i centre de tota la nostra civilització occidental, civilització en què allò superflu es converteix en essencial, com si es tractàs d'un joc de nins innocents i imprudents i les conseqüències del qual poden manifestar-se en una eclosió socioecològica patètica».

«Es tracta d'un drama interior, viscut per un vell i consagrat innocent víctima d'una contingència tràgica» explicà el veterà director nascut en 1908 a Porto. La cinta conta la història d'un gran intèrpret, la família del qual mor en un accident de trànsit.